All posts by Adri

inteligencies_blog

Intel·ligències múltiples

Què entenem per intel·ligència? El concepte ha canviat molt al llarg dels anys amb versions controvertides pel que fa a la seva definició. Tradicionalment es considera la intel·ligència com la capacitat d’adaptació i modificació del medi, així com la capacitat d’antelació a circumstàncies, saber prevenir i també la capacitat de resoldre problemes.

Però estem d’acord amb definició?

El psicòleg, investigador i professor Howard Gadner va crear la teoria de les intel·ligències múltiples ampliant així un ventall de capacitats o habilitats que posseeix tota persona. Com va anomenar i definir les diferents intel·ligències?

INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

Capacitat per estructurar les funcions del llenguatge

INTEL·LIGÈNCIA LÒGICO-MATEMÀTICA

Capacitat per construir hipòtesis, crea solucions, resoldre problemes, estructurar elements per fer deduccions, etc. Considerem aquesta la intel·ligència més abstracta.

INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICA-CORPORAL

Capacitat de fer anar el cos i la ment a una. Destresa muscular, control motriu tant la motricitat fina com la grossa.

INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

És l’habilitat per expressar-se musicalment. La sensibilitat al ritme, el to, el timbre, etc.

INTEL·LIGÈNCIA VISUOESPACIAL

És la capacitat d’ubicar-nos en l’espai i poder representar-lo mentalment.

INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

Capacitat de reconèixer els mateixos sentiments i estats d’ànim. La capacitat de mantenir relacions socials.

INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

Reconèixer amb facilitat els nostres sentiments i emocions i poder utilitzar-los en la nostra conducta.

INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

Habilitat per entendre el món natural.

Totes i cadascuna d’aquestes capacitats les tenim d’ençà que naixem i per tant els infants en major o menor mesura les utilitzen. Nosaltres com adults tenim el paper d’oferir situacions per a potenciar-les i poder-les reconèixer.

Per tant, no entenem la intel·ligència com una cosa estàtica sinó que pot evolucionar en el temps mitjançant l’estimulació.

El joc juga un paper molt important, ja que és el motor de tots els aprenentatges dels infants. Aquests construeixen nous coneixements a través del joc i nosaltres com acompanyants de la seva educació hem de tenir-ho sempre present. Saber com potenciar a cadascú la seva habilitat i reforçar les altres per crear un equilibri en les diferents capacitats.

Bibliografia:

-Antunes, C. (2006)” Juegos para estimular las inteligencias múltiples” (Madrid:Narcea)

-Gardner, H. (1995),” Inteligencias múltiples” (Barcelona:Paidos)

plantilla_blog

Anem de botigues!

El dijous passat vam sortir a fer un vol pel barri visitant les botigues on comprem els aliments que mengem a l’escola bressol. Els Ratolins, els Dracs i les Girafes comencem el nostre recorregut a la fruiteria, allà observem diferents fruites i verdures. Algunes ens són ben conegudes i comentem la quantitat de colors d’altres que no havíem tastat mai.

Quan sortim ens encaminem cap a la peixateria on ens ensenyen com es neteja el peix i les diferents espècies. Que gran és el lluç! Ens crida molt l’atenció l’aquari que tenen a l’entrada amb peixos de color taronja. Crancs, sípies, calamars i escamarlans…com són de diferents els animals del mar!

Ens acomiadem de les peixateres perquè ens esperen al forn. Des del carrer s’essent l’olor de croissant, mmmmm! Aparadors plens de bombons, pastissos, tot tipus de pa i brioixeria. Ens conviden a entrar a l’obrador, estan fent galetes de xocolata! I ens han fet bastons per a tots! Un bon piscolabis per seguir el nostre itinerari!

Per últim arribem a la carnisseria, ens criden l’atenció tots els pernils penjats! Ens apropem als aparadors on observem les diferents peces de carn, les hamburgueses, salsitxes, mandonguilles, formatges, embotits… Veiem com despatxen les dependentes als clients i observem l’intercanvi que es produeix, sobre aquesta acció alguns infants fan comentaris com “li dóna els diners”. Ara a l’aula en l’ambient de joc del mercat les mestres observem que els infants reprodueixen aquest intercanvi!

Finalment anem al parc de l’Olivereta a jugar lliurement una estona per acabar d’obrir boca abans de tornar a la llar d’infants a dinar.

plantilla_blog

Obrim a l’agost

La llar d’infants Guinyol obre la primera setmana d’agost. S’hi podràn apuntar tant infants matriculats a la llar com infants que no hi siguin durant el curs.

Amb aquesta iniciativa, volem donar un servei de comoditat per les famílies que no tenen vacances durant aquests dies, si esteu interessats poseu-vos en contacte escrivint un correu a llarguinyol@gmail.com o trucant al 93 440 18 14

 

 

LLOC_FAMILIA_blog

Quin lloc ocupen els fills dins la família?

En el post d’avui volem parlar del paper que juga cada fill/a a la família o si més no, algunes de les característiques més habituals dels infants dins la denominada “Constel·lació Familiar”. Després de dos post on hem tractat com abordar amb el vostre fill/a l’arribada d’un germanet/a i els interrogants més freqüents a l’hora de tornar a ser pares, completem la trilogia parlant del rol dels infants en l’àmbit familiar.

El primogènit és l’únic fill que durant un temps ha tingut els pares per a ell sol. És el “Rei de la casa” i aquesta vivència no la tindran mai els seus germans, i aquests mai viuran la frustració de perdre aquest privilegi.

El “fill únic” pot aprendre a compartir i socialitzar-se fora de casa, a acceptar les frustracions que se li presentin però hi ha una cosa que mai aprendrà, a compartir als seus pares, no haurà de compartir amb ningú l’amor que els seus pares li donen.

Què passa quan arriba el segon fill? El primer observa amb sorpresa que aquell nou infant que ha aparegut, centra l’atenció de la mare i del pare i que aquests se’l miren amb la mateixa tendresa i estima que a ell: “Comparteix l’amor dels seus pares”. El primogènit s’adona  que aquella criatura és tan important pels seus pares com ell i aprèn a estimar-lo de la mateixa manera que estima als seus pares.

I el petit? El segon fill mai tindrà als seus pares per a ell sol, sempre els compartirà amb el seu germà per això, està acostumat a concedir, a que el seu món social sigui més ampli i li és molt fàcil compartir i col·laborar amb els altres. A més a més té el privilegi de ser el petit, se li demana menys responsabilitats i no carrega amb les expectatives dels pares tot sol, sino que està més repartit.

Però…..i si ve un tercer? El segon te més por que el primer de què vingui un altre germanet/a a treure-li l’avantatge de ser “el petit” perquè perd aquest privilegi.

Com es gestiona tot això? Depèn de molts factors, en primer lloc és important quant temps es porten els germans entre ells, també el sexe de cadascú. Si són del mateix sexe, poden entrar en competència i si són de diferents sexes, cadascú pot ser únic en el seu lloc.

El paper dels pares en tot això és clau. En els pares també influeix quin lloc han tingut en la seva pròpia família per poder gestionar la relació entre els mateixos fills. Tot i així per complicades que puguin arribar a ser les relacions humanes segur que amb molt d’amor i estima i comunicació aconseguirem que tots i cadascún dels petits trobin el seu lloc a la família.

Il·lustració de portada: INKLANE DESIGN

germanet_blog

Un més a la família!

Després d’un cap de setmana llarg amb molt bon temps i una data tan especial com el dia de mare, comencem la setmana amb el post que vàrem prometre la setmana anterior: Com expliquem l’arribada d’un germanet o germaneta al nostre fill/a?

Una nova situació arriba i hem d’intentar adaptar-nos a aquest canvi en la família. No és fàcil per l’infant que fins ara ha estat el rei de la casa. Per això, cal tractar el tema abans que el nadó neixi i fer-ho amb una actitud positiva i de col·laboració per part de tots els membres de la família.

Podem començar a parlar amb el nostre infant quan l’embaràs estigui una mica avançat, així podrà veure que la panxa de la mare està cada vegada més inflada i d’aquesta manera farem més visible al nadó. És important que toqui la panxa i senti com es belluga, anar tots junts a les ecografies també és una bona manera de tenir els primers contactes amb el nounat. És important que sigueu vosaltres els que li doneu la bona noticia.

Sempre que parleu del petit l’heu de fer partícip i utilitzar paraules com “el nostre nadó o el teu germanet”. És bo respondre totes les inquietuds i dubtes que l’infant tingui sobre el nou germà amb un llenguatge planer i adient per la seva edat. Podem fer jocs o explicar contes relacionats amb el tema com els que recomanem a continuació:

O’CALLAGHAN, Elena. S’han tornat bojos! Barcelona: La Galera, 1996

ARÀNEGA, Mercè. Feu-me cas! Barcelona: Cruïlla, 1992

ALTÉS, Marta. El rei de la casa Barcelona: blackie-books, 2015

També podem proposar veure fotos de quan ell/a estava a la panxa i dels primers mesos de vida amb vosaltres. També podeu a veure familiar o amics que tinguin un nadó acabat de néixer.

És important donar gran importància al seu paper de germà gran i feu que participi en les primeres decisions abans que neixi com, poder donar idees per l’elecció del nom, decorar l’habitació amb algun dibuix fet per ell/a o anar comprar junts les primeres mudes del nadó.

Quan hagi nascut el nadó seria bo que fos dels primers a veure al seu germà i que sigui una visita agradable i íntima. Una vegada ja estigueu tots a casa, pot participar en les rutines del vostre petit/a amb tasques senzilles d’aquesta manera se sentirà útil. Que li expliqui algun conte o li canti les cançons que a ell/a més li agradin.

Cal tenir molta paciència i fer entendre al petit que també n’ha de tenir ell/a de paciència. No és fàcil aquest gran canvi en la vida de l’infant però amb el vostre ajut i intentant gestionar els clots amb amor i tendresa segur que us en sortiu molt bé.

plantilla_blog_segon

Anem pel segon?

Moltes parelles es fan aquesta pregunta quan el primer fill/a està al voltant dels dos anys. Quan el primer infant està a punt de deixar de ser un nadó, com a pares, sentim la necessitat de tenir un altre petit a casa. És el moment que pel nostre cap comencen a sorgir preguntes com: Ja és el moment? El nostre fill/a necessita un germà? Posa interès en els nadons? Sembla que li agraden? Potser vol un germanet? És millor que no es portin massa temps?

També jugarà un paper important l’experiència viscuda amb el primer, que condicionarà més o menys la decisió. També valorem les condicions laborals de la parella, l’economia, la disponibilitat de temps, els ajuts familiars, etc.

Però el més important de tot és: “sentim el desig d’un altre infant”. Aquesta voluntat es fa més gran si és compartida amb la parella i si tots dos sentiu la necessitat.

A vegades quan ens plantegem la possibilitat d’ampliar la família, ens costa reconèixer què el volem, perquè ens fa sentir culpables respecte al nostre infant, com si l’estiguéssim traint. Endolcim aquesta sensació pensant que el nostre petit ens està demanant un germà o què li anirà molt bé per aprendre a compartir.

Per tant el principal motiu ha de ser el nostre desig intens, preciós i sincer de tornar a ser pares d’un altre ésser. Volem tenir un altre infant i estem convençuts de la decisió per nosaltres mateixos.

Aquest és un tema molt important i que molts de nosaltres tenim la necessitat de parlar-ne i es deriven diferents qüestions que volem seguir tractant. En el proper post tractarem la manera de plantejar al nostre fill/a què tindrà un germanet o germaneta.

santjordi_blog

Recomanacions per Sant Jordi

Si encara no teniu clar quin serà el conte que regalareu als vostres infants el dia de Sant Jordi, aquí us oferim un recull de 15 contes perquè us ajudi en la vostra elecció. Esperem que us sigui de profit i ens agradaria que compartiu els vostres suggeriments literaris!

Contes d’autor

A TODOS LOS MONSTRUOS LES DA MIEDO LA OSCURIDAD
Michäel Escoffier
Kris Di Giacomo
Un bon conte per aquells petits que tenen por alhora d’anar a dormir. Als monstres tenen el mateix sentiment i podran empatitzar-se amb els personatges. Aquest llibre serà com deixar la llumeta encesa a la tauleta de nit.

 

COCO Y LA LUNA
Emilio Urberuaga
Coco està cansat de gronxar-se a la nit. Ara vol la Lluna per ell sol. El robatori d’aquest provocarà problemes al llop, els astronautes, a la seva amiga i, fins i tot a ell mateix! Com ho solucionarà?

 

COLORES
Hervé Tullet
L’autor és un geni dels llibres interactius, juga amb els colors i fa que el lector també participi del joc. Convida a experimentar, enfosquir, aclarir, barrejar, descobrir… Un conte que deixarà la memòria de l’infant plena de colors, admiració i plaer.

 

A PROP
Natalia Colombo
Joan Barahona
RECOMENACIÓ DE LECTURA (Premi FNLIJ Brasil) – 2011
II PREMI DELLE PALME DE LITERATURA INFANTIL (Itàlia) – 2009
I PREMI INTERNACIONAL COMPOSTELA PER A ÀLBUMS IL·LUSTRATS 2008
PLA NACIONAL DE LECTURA (PNL Portugal)
PREMI COMPOSTELA
Amb un senzill plantejament en el fons i en la forma, el I Premi Compostela és una faula contemporània sobre la incomunicació, una reflexió poètica sobre les persones i les seves emocions.

 

LA VOCECITA
Michaël Escoffier
Di Giacomo
Partint d’una anècdota el conte aprofita per ensenyar normes d’higiene, respecte per l’altre i corregir els errors que es cometen. Finalment un toc humorístic que sorprendrà a tots.

 

 

Clàssics Contemporanis

 

EL GLOBITO ROJO
Iela Mari
MEJOR LIBRO DEL AÑO (Alemania ) – 1969
PLAN NACIONAL DE LECTURA (PNL Portugal)
Disseny minimalista i depurat que va marcar una època. Un llibre sense text que parla del procés de metamorfosi d’un globus en altres objectes des d’una visió molt avantguardista.

 

FREDERICK
Leo Lionni
Eulàlia Planas Bacarisas
PLA NACIONAL DE LECTURA (PNL Portugal)
Tots els ratolins recol·lectaven fruits i menjar per al dur hivern, menys en Frederick, que recollia colors i raigs de sol com tot bon poeta i artista.

 

 

LA CASA MÉS GRAN DEL MÓN
Leo Lionni
Marta Borrás
Una casa de caragol gran com una catedral, cridanera com un pastís d’aniversari, rodona com un circ. No serà pas difícil d’arrossegar?

 

EL PEIX IRISAT
Marcus Pfister
El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l’animal més bonic de l’oceà. Tot i això, es troba sol. Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? Un llibre amb il·lustracions meravelloses que ens ensenya la importància de saber compartir.

 

LA OLA
Suzy Lee
Meravelloses il·lustracions amb aquarel·la, recrea els jocs infantils que tots hem fet alguna vegada amb les ones del mar, ens recorda la nostra infància. “El pliegue entre las dos páginas de un libro es la línea entre el mundo real y el mundo imaginario”
Suzy Lee.

 

Contes Tradicionals reinventats

 

¿POR QUÉ?
Michel Van Zeveren
Rafael Ros
Una nova caputxeta i un nou llop on la curiositat de la nena pren tot el protagonisme a través d ‘un exastiu interrogatori! Tant l’infant com l’adult arribaran a identificar-se amb algun personatge!

 

ÉRASE DOS VECES HANSEL Y GRETEL
Belén Gaudia
Pablo Macías
Una oportunitat al conte de sempre sense sexisme, violència ni desigualtat. Màgic divertit i coeducatiu.

 

LA VERDADERA HISTORIA DE LOS TRES CERDITOS
Jon Scieszka
Lane Smith
Narra la història des del punt de vista del llop, que només volia demanar una tassa de sucre als veïns. Ens planteja diferents qüestions.

 

CENICIENTA
Kuêta Pacovská
Una nova visió del clàssic conte amb il·lustracions meravelloses de Pacovská guardonada amb diferents premis internacionals. Un conte per a infants i adults.

 

ÉRASE MUCHAS VECES RIZOS DE ORO
Alan Ahlberq
Coneix les diferents històries de la Rinxols d’Or! O si més no quasi totes. Pop-ups desplegables i moltes sorpreses més que trobaràs en aquest conte.

 

CONTES_blog

El conte com a eina terapèutica

S’acosta Sant Jordi, una data senyalada a Catalunya on tothom surt al carrer a festejar la diada amb llibres i roses. Els carrers s’omplen de literatura i d’una fragància floral.

Els infants acompanyats de les famílies, cerquen el conte que amb tanta il·lusió han esperat durant dies quan els pares els hi deien: El dia de Sant Jordi el comprarem i el llegirem plegats.

El conte és el protagonista d’aquest post inspirat en Sant Jordi, que ens obre la imaginació i ens endinsa en una història. Per què és tan important el conte en l’infant? Què li aporta en el seu desenvolupament global?

El conte fa arribar un missatge mitjançant una història, ja sigui de tipus lingüístic, moral, emocional… Amb ell, els infants des de les primeres edats, adquireixen nous conceptes de manera entenedora, amplien la seva capacitat d’observació, atenció, concentració i són capaços de posar-se en la pell del protagonista i sentir les diferents emocions d’aquest.

Però avui volem destacar el conte com a eina terapèutica, perquè és sabut que reforça el vincle afectiu entre infant i adult. John Bowlby, metge, psiquiatre i psicoanalista, va ser especialment conegut pels treballs pioners sobre l’establiment del vincle afectiu en la infància. Ell ens parla del conte com a recurs per ajudar a arrelar aquest vincle, que serà una peça clau per tenir una seguretat emocional indispensable per un bon desenvolupament emocional.

Per tant, considerem que l’acompanyament dels pares o qualsevol familiar proper en la lectura d’un conte, pot ajudar a establir un bon vincle entre pares, infants i la lectura.

El gust per la lectura s’anirà fent cada vegada més gran si l’infant a través d’aquesta descobreix el món i l’ajuda a comprendre i resoldre els seus propis conflictes i inquietuds. L’infant empatitza amb el personatge i és capaç de sentir les emocions d’aquest que més tard serà capaç d’identificar-les en ell mateix.

Podem aprofitar l’hora del conte per crear un espai d’escolta activa, d’entendre i gestionar les emocions construint i solidificant així les bases per a una bona autoestima.

Esperem que aquest post serveixi per fomentar la lectura amb els petits, que trobeu la vostra estona on compartir una història amb el vostre infant i que gaudiu tots junts de la narració oral que és una de les maneres més antiga de comunicar-se que tenim en comú totes les cultures i civilitzacions.

lamona_blog

Fem La Mona?

Recepta de Mona tradicional

L’existència de la ‘mona’ entesa com un menjar dolç propi del dia de Pasqua Florida està documentat almenys des del segle XV, tot i que es creu que és una tradició més antiga. La forma i composició d’aquest pastís ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era regalada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.

Nosaltres volem compartir la recepta del tortell original de la Mona de Pasqua perquè la pugueu fer a casa amb els infants!

Ingredients:

– Per a la massa mare:

175 g de farina de força

90 g d’aigua

10 g de llevat fresc de flequer

– Per a la mona:

250 g de farina de força

2 ous

65 g de sucre

30-40 ml d’aigua mineral

ratlladura de llimona

25 g d’oli

massa mare

cabell d’àngel, massapà, xocolata pel farcit (el que més us vingui de gust)

2 ous durs per a decorar

un ou batut per a pintar

fideus de colors

Preparació:

– Per a la massa mare:

Es dissol el llevat amb l’aigua una mica tèbia, i s’hi afegeix la farina. S’amassa fins aconseguir una massa homogènia. Es forma una bola i es col·loca en un bol enfarinat i es deixa en repòs durant dues hores en un lloc aïllat de corrents d’aire (per exemple, dins el forn) cobert amb un drap de cuina.

– Per a la mona:

En un bol gran, s’hi barreja la farina, amb els ous lleugerament batuts (com si féssim una truita), el sucre, la ratlladura de llimona i la massa mare.

S’amassa i de mica en mica, es va afegint la quantitat necessària d’aigua perquè quedi una massa lligada (ni molt seca, ni molt humida, que no s’enganxi a les mans).

Quan la massa sigui homogènia, s’hi afegeix l’oli i s’amassa uns 10 minuts fins que la massa l’absorbeixi tot (costa una mica).

Aleshores, es col·loca en un bol enfarinat i es deixa llevar durant tres hores en un lloc aïllat de corrents d’aire cobert amb un drap de cuina.

Passat el temps de fermentació, s’estira al damunt d’una superfície enfarinada, amb l’ajuda del corró. I es forma un rectangle que sigui un xic més ample d’un extrem. Aleshores, es col·loca el farcit que vulguem (cabell d’àngel, massapà o xocolata per farcit) a l’extrem més estret, i es va enrotllant cap a l’extrem més ample.

S’acaba d’estirar i s’uneixen els extrems i se li dóna forma de corona.

Es col·loquen un o dos ous durs al damunt de la mona, i amb dues tires primes de massa, es forma una creu al damunt de cada ou.

Es pinta amb un ou batut i es deixa reposar durant mitja hora.

Passat el temps de repòs, es torna a pintar amb l’ou batut i es decora amb fideus de colors.

S’enforna a 180ºC, dins el forn prèviament escalfat, durant 20-30 minuts fins que sigui ben rossa.

Desitgem que passeu molt bona Pasqua amb els vostres i mengeu plegats la vostra pròpia Mona!

canmestres_blog

Un matí a Can Mestres

Avui us volem explicar com ha estat la nostra visita a Can Mestres. Un matí diferent! Sortim de l’escola bressol per veure una de les poques masies que encara resten a Barcelona amb una extensió d’11.000 m², on podem trobar una granja amb ànecs, oques, gallines, ovelles, cabres, conills, ruscs d’abelles i un hort urbà.

Parcs i jardins de Barcelona ens donen l’oportunitat de conèixer el món agrari i els principis de l’agricultura biològica. Ens ve a rebre la Marina ella, serà l’encarregada d’acompanyar-nos durant la visita i fer les explicacions de tot el que anem veient.

Els Ratolins, els Dracs i les Girafes en arribar a la finca el primer que hem vist són els animalons de la granja. Comencem l’itinerari observant les ovelles i les cabres, ens expliquen que mengen, les més petites les alleten i les grans mengen verdures i herba. Després anem a veure les oques i les gallines, aquestes ponguen ous que es convertiran en pollets o bé que més tard ens podrem menjar!

Per acabar la visita entrem a la zona on viuen els conills! Els podem tocar i veure que suau és el seu pèl!

Una vegada hem acabat amb la visita de la granja, anem cap a l’hort. Podem observar les bledes, les cols, les coliflors, les escaroles i les faves que ja han collit i ens expliquen quantes vegades reguen, quin és el temps de collir les diferents verdures i hortalisses. També ens hem trobat un caragol i el Samuel, un senyor que es fa càrrec d’uns dels horts, ens l’ha donat per poder observar-lo a l’aula un temps.

Quin matí més divertit poder veure els animals i l’hort ha estat una nova experiència pels petits.