Category Archives: Uncategorized

CREATIVITAT_BLOG

La Creativitat

Aquest post està dedicat a la CREATIVITAT. Si ampliem una mica la paraula, podríem parlar o denominar-la intel·ligència creadora. I ens preguntem, què és la creativitat o intel·ligència creadora? La capacitat de generar idees, innovar, elaborar, evocar i arriscar-se des de la llibertat.

I què volem dir quan diem llibertat? La llibertat ens possibilita encaminar-nos cap a l’autodeterminació i ens diferencia de la resta d’éssers vius. La intel·ligència humana és diferent de l’animal gràcies a aquesta llibertat que també va lligada a la subjectivitat de la persona. Considerarem per tant, que la creativitat és una condició de la persona i ens ve donada des del naixement, afirmant així que l’infant és creatiu per definició.

Però què passa quan minem aquesta intel·ligència creadora? La falta de motivació, d’estímuls rics, d’escolta i observació o un aprenentatge amb estereotips i la falta de llibertat poden provocar l’absència de creativitat en la persona.

Nosaltres com adults juguem un paper molt important haurem de respectar la subjectivitat de cada infant, donar a cada individu el temps que necessita i generar situacions i espais motivadors on l’estímul posi en funcionament la capacitat de resposta innovadora.

Per il·lustrar tot el que acabem d’explicar, creiem oportú compartir EL NEN PETIT un fragment de “creativat” M. Sorín, editorial Labor, Barcelona 1992.

EL NEN PETIT, de Helen Buckelin

(Un conte a favor de la creativitat…)
(*extret de “Creativitat”, de M. Sorín, editorial Labor, Barcelona 1992)

 

Hi havia una vegada un nen que va començar a anar a escola. Ell era bastant petit i l’escola molt gran. Quan el nen va descobrir que podia entrar en el seu saló des de la porta que donava a l’exterior va estar feliç, i l’escola ja no li va semblar tan gran.
Un matí, la mestra va dir:
-Avui anem a fer un dibuix.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava dibuixar i podia fer de tot: vaques, trens, pollastres, tigres, lleons, vaixells. Va treure llavors la seva caixa de llapis i va començar a dibuixar, però la mestra va dir:
-Espereu, encara no és temps de començar! Encara no he dit el que anem a dibuixar. Avui anem a dibuixar flors.
-Què bé! -va pensar el nen.
Li agradava fer flors i va començar a dibuixar flors molt belles amb els seus llapis violetes,taronges i blaus Però la mestra va dir:
-Jo els ensenyaré com, esperin un moment!
I prenent un guix, va pintar una flor vermella amb una tija verda. I va dir la mestra: ara podeu començar.
El nen va mirar la flor que havia fet la mestra i la va comparar amb les que ell havia pintat. Li agradaven més les seves, però no ho va dir. Va voltejar la fulla i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda, tal com la mestra ho havia indicat.
Un altre dia, la mestra va dir:
-Avui anem a modelar amb plastilina.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava la plastilina i podia fer moltes coses amb ella: escurçons, homes de neu, ratolins, carros, camions; i va començar a estirar i a pastar la seva bola de plastilina. Però la mestra va dir:
-Espereu, encara no és temps de començar! Ara -va dir la mestra- anem a fer
un plat.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava modelar plats i va començar a fer-los de totes les formes i grandàries. Llavors la mestra va dir:
-Espereu, jo els ensenyaré com!
I els va mostrar com poden fer un plat profund.
-Ara ja podeu començar.
El petit va mirar el plat que havia fet la mestra, i després els que ell havia modelat. Li agradaven més els seus, però no ho va dir. Només va modelar una altra vegada la plastilina i va fer un plat profund, com la mestra ho havia indicat.
Molt ràpid el petit va aprendre a esperar que li diguessin què i com havia de treballar, i a fer coses iguals a les de la mestra. No va tornar a fer res ell només.
Va passar el temps, i va succeir que el nen i la seva família es van mudar a una altra ciutat, on el petit va haver d’anar a una altra escola. Aquesta escola era més gran i no hi havia portes a l’exterior
al seu saló. El primer dia de classe, la mestra va dir:
-Avui anem a fer un dibuix.
-Què bé! -va pensar el petit, i va esperar al fet que la mestra digués el que calia fer; però ella no va dir gens. Només caminava pel saló, mirant el que feien els nens. Quan va arribar al seu costat, li va dir:
-No vols fer un dibuix?
-Sí -va contestar el petit-, però: què cal fer?
-Pots fer el que el teu vulguis -va dir la mestra.
-Amb qualsevol color? -va preguntar el nen.
-Amb qualsevol color! -va respondre la mestra. Si tots fessin el mateix dibuix i usessin els mateixos colors, com sabria jo el que ha fet cadascú?
El nen no va contestar gens, i baixant el cap va dibuixar una flor vermella amb una tija verde.

* * *

com parlem als infants

Parla’m bonic

A partir de les Jornades d’experiències professionals innovadores en l’educació infantil que es van fer a Blanquerna, l’equip educatiu de la Llar d’infants Guinyol, hem arribat a diverses conclusions sobre com hem de parlar als nostres infants.

El més important a l’hora de mantenir una conversa amb el petit és transmetre empatia i la millor forma de fer-ho és recolzar-nos en contes, històries o metàfores que facin entendre als infants que la seva manera d’actuar ha de ser bo per ells i per als altres. Per aconseguir-ho, com a adults, haurem de fer un bon ús del significat de les paraules. No podem definir un acte de l’infant com a “caca” quan el que volem dir és que allò no està ben fet.

Un altre aspecte a tenir en compte és la diferència entre el pensament subjectiu i el categòric. Hem de saber diferenciar entre el que és la nostra opinió i el que és una definició. Si una cosa no ens agrada, no direm: “Això és dolent” hauríem de dir “Crec que això no està bét”. Hem de transmetre una actitud respectuosa envers el nostre entorn. L’infant ha de ser conscient que la seva opinió no és l’única i que ha de saber entendre que hi han altres punts de vista. Així doncs, estarem educant a l’infant d’una manera assertiva.

Els sentiments també es poden educar. Els pares, com a educadors, han de saber mostrar els seus. Així l’infant serà capaç d’entendre’ls, identificar-los i poder mostrar els seus propis. A vegades l’infant utilitza frases per ocultar els seus veritables sentiments com “m’és igual” Els adults hem d’estar alerta per ajudar a clarificar els seus sentiments i deixar un temps si en aquell moment no els vol exterioritzar.

A l’article Fes-te fan de l’expressió “a vegades” d’Eva Bach, llegim que aquesta expressió serveix per a molt. És àmplia i ens fa tenir present la diversitat, les diferents facetes i comportaments de les persones. És una bona eina per evitar etiquetes i intentar així parlar sempre en positiu.

Hem de tenir en compte l’ordre en què construïm les nostres frases. És important que després de corregir un comportament, afegim un reforç positiu de cara a la seva autoestima. Fixem-nos en l’exemple que en posa Eva Bach: En l’opció A, imaginem que li diem al nostre fill: Ets bon noi però has d’aprendre a controlar-te perquè ets massa impulsiu” I l’opció B on li diem justament a l’inversa: “Has d’aprendre a controlar-te perquè ets massa impulsiu, però ets molt bon noi”.

Tot això ens demostra que utilitzar bones paraules amb els nostres infants ajuda al fet que siguin empàtics, a expressar d’una millor manera els seus sentiments i a tenir una visió més oberta i comprensiva del seu entorn.

Un bon exemple de conte per explicar als infants és “Les paraules dolces” de Carl Norac on una família d’hàmsters parlen d’una manera bonica entre ells.

menjar i parlar blog

Logopèdia: Relació entre el menjar i la parla

Marta Rabasseda logopeda especialitzada en llenguatge escrit i comunicació explica la relació entre com es menja i el desenvolupament del llenguatge. En un article de la revista Prisma, on ella és col·laboradora.

Ella destaca com una alimentació adequada influeix directament en l’adquisició de la parla en l’infant.

En un primer moment l’anatomia oral del nadó està dissenyada per prendre llet. Per alimentar-se, el nadó, ha de coordinar els moviments de succió, deglució i respiració, i per això estan implicats llavis, paladar, llengua, mandíbula i les galtes, aquests òrgans posteriorment seran necessaris també per parlar.

La força que van agafant els llavis permetrà poder dir un dels primers sons: la “M” i la “P

Com a professional destaca com les possibilitats motores i posturals influeixen a l’hora d’anar introduint els diferents aliments, les diferents textures i l’alimentació sòlida. Els moviments que es fan servir per menjar són la base pel desenvolupament de l’aspecte motor de la parla.

L’infant va adquirint la possibilitat de menjar els diferents aliments al mateix temps que va adquirint maduresa per ser capaç de produir les primeres paraules intel·ligibles.

Es pot comprovar que existeix una estreta relació entre els patrons d’alimentació i la parla, ja que comparteixen els mateixos òrgans o estructures anatòmiques. Si els canvis d’alimentació es fan en el moment adequat, afavorim el desenvolupament de la musculatura.

Una alimentació tova, amb aliments molt triturats fa que l’acció de la musculatura cal sigui mínima. Per tant l’aparell articulador pot convertir-se en disfuncional per immadur. Per parlar hem de moure adequadament l’òrgan implicat per produir el so que volem.

La millor manera d’estimular i reforçar aquest moviment, és mossegant, mastegant i deglutint. Hem de tenir en compte que l’infant està programat per sobreviure, és el primer que no es vol ennuegar i el seu cos està preparat per evitar-ho. Per tant no hem de tenir por d’introduir sòlids en el seu moment.

Fins ara hem vist que la relació entre el menjar i la parla té a veure amb la part motora del llenguatge. Al desenvolupament de la parla també intervenen factors emocionals i socioafectius i el tarannà individual de cada infant.

BOLQUERS_blog

Diem adéu als bolquers!

Famílies, volem compartir amb vosaltres una informació que creiem molt important i que ens ajudarà en el procés del control d’esfinters dels vostres infants.

No hi ha una edat clau en què l’infant deixa de portar bolquer per fer pipí al vàter, serà la maduració personal, emocional i motriu la que ens donarà el moment per fer el pas al nou aprenentatge. Així doncs l’edat no és el senyal que determina aquest canvi, sinó el fruit de tot un procés.
El més important és escoltar a l’infant, que el deixem decidir quan ha arribat el seu moment, ja que per cadascú serà diferent.

Quan comencem?
Hi han certs signes que ens ajuden a detectar la voluntat de l’infant d’adquirir aquesta autonomia:

– El fet que l’infant s’interessi per saber què és un vàter, perquè serveix i observi totes les persones adultes (a casa) i els seus companys/es quan van al lavabo.
- Que pugui expressar-se amb paraules allò que sent o el que vol (pipi,caca) quan porta posat el bolquer.
- Que a nivell motriu pugui aixecar-se i asseure’s en un objecte petit.
- Que es tregui el bolquer i vulgui seure al lavabo encara que no faci pipi i s’hi estigui
una estona.

Aquests són alguns signes que faran que l’infant pugui començar aquest nou procés lent i laboriós de treure el bolquer. L’eficàcia i rapidesa d’aquest procés no dependrà mai de les ganes de l’adult sinó de la seguretat emocional, i el moment maduratiu en què es troba l’infant.

Com ho farem?
Cada infant és un món i cada cas serà especial, però existeixen un seguit de pautes que creiem molt importants a seguir, conjuntament família i llar.

EL CONTROL D’ESFÍNTERS S’INICIARÀ A CASA, EN CAP DE SETMANA.
I es continuarà el dilluns a la llar. A casa, l’infant es troba més a gust, tranquil i disposat. L’ infant ha de sentir que la demanda prové de la família i és amb aquesta on s’inicia el procés i la llar acompanya.
ÉS IMPRESCINDIBLE QUE FAMÍLIA I LA LLARTREBALLIN JUNTS I COOPERIN
Si no es fa d’aquesta manera, el control de l’infant s’allargarà més del necessari i crearà continuades situacions de dubte i desconcert en el nen/a.
TREURE ELS BOLQUERS, VOL DIR FER-HO PER SEMPRE
A excepció del moment de dormir (no poden fer un control conscient durant la nit), en què podrem tornar a utilitzar el bolquer. És important que ho fem de manera definitiva per no desorientar a l’infant en el seu procés d’aprenentatge. Eviteu situacions d’estrés com: el naixement d’un nou germà, teure el xumet, l’adaptació a l’escola, canvi de domicili, canvi de llit…
ABANS I DESPRÉS DE DORMIR, VISITA AL LAVABO
Tot i que encara li poseu el bolquer per dormir, l’infant ha d’habituar-se a fer el pipi abans i després de dormir. Quan tingueu la sorpresa de despertar-lo un matí o tarda i trobar el bolquer sec, voldrà dir que comença a estar preparat per dormir-ne sense.
CAL FER UN PIPI A CASA ABANS DE VENIR A LA LLAR
Si no heu aconseguit que ho fassi abans de venir, ens heu d’avisar perquè tot just que entri vagi al lavabo. De la mateixa manera, abans de recollir els nens/es els posarem a fer pipi i us avisarem de l’hora exacta de l’últim.
SIGUEU PREVISORS
Si sortiu al carrer, al restaurant, etc., penseu a portar una muda, una bossa de plàstic, un paquet de tovalloles humides, i tot allò que necessiteu. Així us evitareu una emprenyada, si se li escapa, i la possibilitat de crear-li un sentiment de culpa a l’infant. A casa, probablement haureu de “forrar” el sofà, el cotxe, el llit, etc., per evitar-vos un disgust i permetre que l’infant pugui aprendre fàcilment el procés de control.
L’INFANT HA DE PARTICIPAR DE LA SEVA RESPONSABILITAT
Recomanem, que de la mateixa manera que es farà aquí a l’escola, a casa l’infant participi de la neteja de les seves “fuites”. Doneu-li la fregona, feu-li posar la seva roba bruta a la rentadora i expliqueu-li que ben aviat aprendrà a aguantar-se el pipi i la caca i fer-la al vàter i que, a partir d’aquell dia, ja serà un nen/a gran i com n’estareu de contents.
ROBA CÒMODA
No els hi poseu bodis, tirants, cinturons o altres mecanismes que puguin dificultar o ralentir l’urgència de treure’s la roba per fer pipi, abans que s’escapi.
ÉS QÜESTIÓ DE PACIÈNCIA
Penseu que fareu moltes rentadores, la fregona serà el vostre aliat durant un periode de temps, i haureu de ser constants i fer entendre a l’infant que s’està fent gran i estem contents d’aquest pas important en la seva autonomia.

Parlem-ne i creem un ambient!
Com a recurs per parlar amb l’infant sobre el vàter podem explicar algun conte que tracti el tema, com per exemple, la Marina ja no vol portar bolquers, tengo pipi…
I crear un lavabo que confortable amb alguna decoració que els cridi l’atenció.

 

Alguns exemples de llibres i decoració per ajudar a l’autonomia de l’infant:

image

 

 

image

 

 

 

 

 

image

image

image

image

image

 

 

carnestoltes_blog

Arriba el Carnestoltes!

Arriba la setmana més trapella de l’any! Arriba el Carnestoltes on ens disfressem, ballem i sortim a passejar per què tot el barri ens vegi amb les nostres disfresses en una Rua genial!

Però hem de fer cas a les normes que indica el Carnestoltes, ja que les hem de complir bé si volem fer gresca i xerinola tota la setmana.

Ordres del Rei Carnestoltes:

Dilluns us vull a tots d’etiqueta.
l’esdeveniment ben bé s’ho val!
Porteu a sobre una floreta,
començem mudats per carnaval!

Dimarts als peus o al cap o a la cintura,
cintes, corbates i llaçades
ens vestirem amb molta cura,
que són dates destacades.

Dimecres els mitjons desparellats,
porteu per sobre els pantalons,
és un moment de disbarats,
no hi poseu pas condicions.

Dijous del temps ens vestirem
i anirem a passejar.
Una volta pel barri farem,
per a què ens puguin tots mirar.

Divendres per acabar amb la normativa,
us vull la cara ben pintada!
Així em fareu de comitiva,
I gaudurem de la vespreda!

Dimecres de cendra ha arribat,
Tots tenim el cor trencat
per això ens vestim de dol.
La gresca s’ha acabat!

Cadascun dels grups ballarà al ritme d’una cançó que tindrà molt a veure amb la seva disfressa. A veure si sabeu de quin element es tracta cadascún d’ells:

Granotes i Dofins:

Ratolins

Dracs

Girafes

educacio_blog

L’educació del futur

A la llar Guinyol donem suport a un tipus d’educació on l’infant sigui el protagonista del seu aprenentatge. És un trencament molt fort el pas que fan molts infants de la Llar d’infants a l’escola, ja que moltes d’elles utilitzen mètodes massa convencionals i tradicionals.

Creiem en una adaptació progressiva on el joc, la llibertat de moviment, la curiositat i el propi interès siguin la base de l’aprenentatge. I no pas un sistema rígid i homogeneïtzador en el que l’infant no pugui potenciar lliurement les seves aptituds.

Aquí teniu dos exemples de com una educació lliure fomenta i desenvolupa millor la intel·ligència de l’infant, la seva empatia i té un index molt baix de fracàs escolar.

El primer és el documental de les escoles de lliure aprenentatge d’Espanya. En ell veiem com treballen i tots els beneficis que aquesta educació té sobre els nostres fills.

El segon és la notícia de TV3 de César Bona. EL professor de Saragossa que opta al premi a millor professor del món gràcies a uns mètodes innovadors on les seves classes són un grup d’infants que units aconsegueixen avançar en totes les facetes del seu dia a dia.

redimensionar

Anem a nedar!

Ens endisem a la sessió de natació del Club Mediterrani.

 El nostre viatge comença sortint de la llar tots agafats de la corda anem caminant pels carrers del nostre barri. En Arribar a l’entrada saludem a les noies de recepció que ens obren les portes i anem cap als vestuaris. Aprenem a teure’ns la roba i desar-la a la motxilla, els mitjons dins les sabates per no perdre’ls. 

Una vegada estem tots llestos, fem un tren i anem a la pisicina! Primer ens dutxem, l’aigua esta calenta i seiem a la vora de la piscina  i fiquem els peus.

Comencem un per un amb els monitors dins de l’aigua i ens fan exercicis per aprendre a surar amb el nostre cos! Una vegada tots em estat a l’aigua ens posem els flotadors floretes i tots junts estem a la piscina. Cantem cançons mentre ens desplacem, fem trens,  juguem amb pilotes, utilizem els xurros per aprendre a moure les cames i també ens llencem pel tobogant. 

Sortim de la piscina gran i ens relaxem a la petita una mica més i finalement, ens anem a la dutxa ens posem el barnus i tornem amb un tren al vestuari. Ens aixuguem i ens vestim i ens sequem el cabell per no refredar-nos quan sortim al carrer. Tornem a agafar-nos tots de la corda i passeigem pels carrers fins arribar a la llar on ens espera el dinar a taula.

I així són els divendres pel matí quan anem a piscina!

mamifit_blog

Així són les classes de MamiFit

Què és MamiFit?
MamiFit és fitness pre i post-part per a mares i fills. Vine a fer exercici en família un cop a la setmana. Et pots apuntar tu sola o amb el teu fill/filla.

POTS PROVAR UNA SESSIÓ SENSE COMPROMÍS

Posa’t en forma i recupera el teu to muscular sense deixar al teu nadó. Tonifiquem la faixa abdominal i el sòl pèlvic. Treballem els abdominals hipopresius i ho combinem amb la tonificació muscular i la recuperació de l’equilibri.

IMG_9065 a IMG_9055 a

 

 

blog_taller

Així va ser el Taller de música per famílies

El passat dimecres 26 vam realitzar el segon taller de música per famílies a la Llar. El Taller consisteix en experimentar diferents experiències envoltades de música:

– Manipular instruments i pre-instruments de percussió
– Jocs de falda amb diferents ritmes per a que ells interpretin els canvis
– Acompanyament rítmic durant l’audició de cançons referents a la tardor
– Treballem el so/silenci amb el desplaçament i l’aturada
– Introduïm la velocitat a partir del moviment en una dansa
– Relaxació amb bombolles de sabó

Si voleu apuntar-vos al seguent taller demaneu informació a llarguinyol@gmail.com o pregunteu a la mateixa llar.

STA_9082 a copySTB_9080 a copySTC_9115 a

slide_kids&us

Aprenem anglés amb Kids&Us

Ens endisem a la sessió d’anglés de les Girafes i els Dracs. L’Anne ens presenta a la Linda i a la seva mascota: en Bunny. Els infants busquen al Bunny, que està amagat a la capsa. Una vegada descobert el seu amagatall, canten plegats.

La nostra teacher es diu Anne. És d’Stutgart i fa 3 anys que viu a Barcelona. Amb ella només parlem i cantem en anglés.

Ens familiaritzem amb els sons, el ritme i la pronúncia de la nova llengua. A més, quan arribem a casa escoltem a la Linda i el Bunny o llegim el seu conte. Així mai deixem d’apendre.

IMG_8981 copy IMG_8986 copy IMG_8994 copy