014 PETONS

A fer petons!

Petonejar, abraçar, placar, mossegar (sempre amb carinyo!) són formes bàsiques d’expressió de l’amor que tenim els uns pels altres. Però, per qué hi ha canalla que fuig d’ells i s’eixuga després de que nosaltres els hi demostrem que els estimem?

Si busquem una definicó més emocional que física ens quedem amb la del director del postgrau en educació emocional i benestar de la UB, Rafael Bisquerra que defineix un petó com “l’expressió d’un sentiment, que pot produir satisfacció i benestar en qui el rep i en qui el fa”. O com diu Míriam Tirado, periodista especialitzada en maternitat i consultora de criança: “És una cosa que, si la fem de gust, ens connecta amb l’altre. El tacte, el fet d’entrar en contacte tan a prop de l’energia de l’altre, ens uneix. Quan els petons es fan des del cor, omplen qui els fa i qui els rep”.

Els petons dels infants transmeten l’estat emocional dels petits, i els que fem els adults a més tenen una vessant de percebre l’estat fisiològic dels nostres fills.

Els petons son activadors d’emocions. El petons activen les amígdales que generen emocions i son els centres sensorials del tacte i l’olfacte. Besar al teu fill augmenta la seva seguretat i la seva felicitat “Els petons transmeten suport i confiança als infants i, per tant, sempre que en respectem l’espai, incrementen la seva autoestima” Explica David Bueno, professor i investigador de genètica de la UB.

Per aixó, no fer petons als petits pot ser contraproduent i alimentar mancances emocionals, però hem de tenir en compte qué com diu Bueno “Forçar-los pot acabar provocant rebuig per un acte que, precisament, hauria d’estimular emocions reconfortants”

Font: Criatures

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *