Home   Uncategorized   La Creativitat

La Creativitat

CREATIVITAT_BLOG

Aquest post està dedicat a la CREATIVITAT. Si ampliem una mica la paraula, podríem parlar o denominar-la intel·ligència creadora. I ens preguntem, què és la creativitat o intel·ligència creadora? La capacitat de generar idees, innovar, elaborar, evocar i arriscar-se des de la llibertat.

I què volem dir quan diem llibertat? La llibertat ens possibilita encaminar-nos cap a l’autodeterminació i ens diferencia de la resta d’éssers vius. La intel·ligència humana és diferent de l’animal gràcies a aquesta llibertat que també va lligada a la subjectivitat de la persona. Considerarem per tant, que la creativitat és una condició de la persona i ens ve donada des del naixement, afirmant així que l’infant és creatiu per definició.

Però què passa quan minem aquesta intel·ligència creadora? La falta de motivació, d’estímuls rics, d’escolta i observació o un aprenentatge amb estereotips i la falta de llibertat poden provocar l’absència de creativitat en la persona.

Nosaltres com adults juguem un paper molt important haurem de respectar la subjectivitat de cada infant, donar a cada individu el temps que necessita i generar situacions i espais motivadors on l’estímul posi en funcionament la capacitat de resposta innovadora.

Per il·lustrar tot el que acabem d’explicar, creiem oportú compartir EL NEN PETIT un fragment de “creativat” M. Sorín, editorial Labor, Barcelona 1992.

EL NEN PETIT, de Helen Buckelin

(Un conte a favor de la creativitat…)
(*extret de “Creativitat”, de M. Sorín, editorial Labor, Barcelona 1992)

 

Hi havia una vegada un nen que va començar a anar a escola. Ell era bastant petit i l’escola molt gran. Quan el nen va descobrir que podia entrar en el seu saló des de la porta que donava a l’exterior va estar feliç, i l’escola ja no li va semblar tan gran.
Un matí, la mestra va dir:
-Avui anem a fer un dibuix.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava dibuixar i podia fer de tot: vaques, trens, pollastres, tigres, lleons, vaixells. Va treure llavors la seva caixa de llapis i va començar a dibuixar, però la mestra va dir:
-Espereu, encara no és temps de començar! Encara no he dit el que anem a dibuixar. Avui anem a dibuixar flors.
-Què bé! -va pensar el nen.
Li agradava fer flors i va començar a dibuixar flors molt belles amb els seus llapis violetes,taronges i blaus Però la mestra va dir:
-Jo els ensenyaré com, esperin un moment!
I prenent un guix, va pintar una flor vermella amb una tija verda. I va dir la mestra: ara podeu començar.
El nen va mirar la flor que havia fet la mestra i la va comparar amb les que ell havia pintat. Li agradaven més les seves, però no ho va dir. Va voltejar la fulla i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda, tal com la mestra ho havia indicat.
Un altre dia, la mestra va dir:
-Avui anem a modelar amb plastilina.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava la plastilina i podia fer moltes coses amb ella: escurçons, homes de neu, ratolins, carros, camions; i va començar a estirar i a pastar la seva bola de plastilina. Però la mestra va dir:
-Espereu, encara no és temps de començar! Ara -va dir la mestra- anem a fer
un plat.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava modelar plats i va començar a fer-los de totes les formes i grandàries. Llavors la mestra va dir:
-Espereu, jo els ensenyaré com!
I els va mostrar com poden fer un plat profund.
-Ara ja podeu començar.
El petit va mirar el plat que havia fet la mestra, i després els que ell havia modelat. Li agradaven més els seus, però no ho va dir. Només va modelar una altra vegada la plastilina i va fer un plat profund, com la mestra ho havia indicat.
Molt ràpid el petit va aprendre a esperar que li diguessin què i com havia de treballar, i a fer coses iguals a les de la mestra. No va tornar a fer res ell només.
Va passar el temps, i va succeir que el nen i la seva família es van mudar a una altra ciutat, on el petit va haver d’anar a una altra escola. Aquesta escola era més gran i no hi havia portes a l’exterior
al seu saló. El primer dia de classe, la mestra va dir:
-Avui anem a fer un dibuix.
-Què bé! -va pensar el petit, i va esperar al fet que la mestra digués el que calia fer; però ella no va dir gens. Només caminava pel saló, mirant el que feien els nens. Quan va arribar al seu costat, li va dir:
-No vols fer un dibuix?
-Sí -va contestar el petit-, però: què cal fer?
-Pots fer el que el teu vulguis -va dir la mestra.
-Amb qualsevol color? -va preguntar el nen.
-Amb qualsevol color! -va respondre la mestra. Si tots fessin el mateix dibuix i usessin els mateixos colors, com sabria jo el que ha fet cadascú?
El nen no va contestar gens, i baixant el cap va dibuixar una flor vermella amb una tija verde.

* * *

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


*