Tag Archives: familia

plantilla_blog

L’adaptació

Amb aquest post volem explicar quin és el nostre concepte de l’adaptació a l’escola bressol i la nostra experiència com a centre educatiu. Parlarem dels tres eixos que intervenen, què són l’infant, la família i la llar d’infants.

Per a un infant, començar a anar a la llar d’infants implica el pas de l’àmbit familiar a l’àmbit social,per tant, això vol dir passar d’un entorn privat amb la seva pròpia organització, educació i relació  de la família, a la incorporació de formes més socialitzades i col·lectives d’educació i d’interacció.

La incorporació a escola bressol facilita que els infants creïn noves relacions amb altres infants i diferents adults, ampliant la seva xarxa social i la de la seva família. Però, a la vegada, també suposa fer front a noves situacions.

L’infant es familiaritza amb un context nou, amb el seu propi ritme i dinàmica. Els espais també són nous ambientats amb elements i jocs absolutament desconeguts per a molts dels infants. Han d’aprendre a acceptar els nous companys de joc, a conviure i a relacionar-se amb ells, i a compartir amb ells l’atenció i la cura de la persona educadora, les joguines, l’espai, el seu temps i les seves experiències vitals.

Les famílies s’adaptaran a la nova situació que implicarà canvis en l’organització quotidiana,  per exemple, els horaris, traspassar responsabilitat a l’educador sense deixar de ser responsabilitat de la família i compartir l’educació de l’infant. Per tant, hi haurà una implicació i col·laboració entre família i escola.

L’escola i l’equip educatiu inicien un procés  per establir noves relacions i nous vincles amb l’arribada  de nous infants. Amb calidesa i qualitat comunicativa les educadores estableixen les relacions interpersonals que determinaran el posterior desenvolupament d’aquestes. Tenim en compte que és la primera vegada que moltes famílies passen per aquest procés, perquè, tot i que per a les persones educadores aquestes situacions es reprodueixen cada any, els infants i les famílies són sempre diferents i, per tant, cap procés d’adaptació és igual.  L’objectiu de l’escola és afavorir aquest procés d’adaptació i establir una relació de cooperació i diàleg amb les famílies.

Per ajudar al fet que aquest procés sigui més sofert proposem un seguit de pautes per les famílies:

  • L’infant es separa un temps del seu ambient familiar i s’ofereix un espai nou ple d’estímuls agradables.
  • Podeu començar a deixar l’infant a estones amb familiars per anar treballant la separació abans d’iniciar la llar d’infants.
  • És molt normal que l’infant exterioritzi els seus sentiments (ràbia, por, inseguretat…).
  • Els pares i mares experimenteu preocupacions ben normals.
  • Les entrades i sortides són moments molt importants, l’acomiadament ha de ser curt, clar i afectuós sense allargar-lo per no crear ansietat a l’infant. Les sortides cal fer-les de manera relaxada i positiva.
  • No fer més canvis en l’adaptació, per exemple, canviar la cuna pel llit, treure xumet, canvi d’habitatge, treure bolquer, l’arribada d’un germanet…
  • L’adaptació a l’escola bressol ha de ser progressiva, començant amb un horari curt i anar ampliant a mesura que l’infant va adquirint seguretat en el nou entorn.
  • Un cop a la llar d’infants és important seguir una rutina d’horaris, això fa que l’infant agafi seguretat.
  • Parleu amb l’infant sobre com ha anat el dia a la llar d’infant amb il·lusió i prepareu junts les coses que porteu cada dia a l’escola.
  • Eviteu fer comentaris negatius davant de l’infant.
  • Aquest període d’adaptació depèn de cada infant, ja que cada persona té el seu ritme.

Amb aquest post volem que les famílies donin la importància que té aquest període d’adaptació per tots els membres de la comunitat educativa. Esperem que us sigui de profit i esperem els vostres comentaris.

Il·lustració de portada de Les Harper

plantilla_blog

Classe oberta de natació

El divendres 19 de juny vam acomiadar el curs de natació 2014-2015 al Club Esportiu Mediterrani. Tots el pares i mares van poder compartir amb els seus fills i filles una estona a l’aigua. Va ser molt divertit, tots ens ho vam passar molt bé. Esperem que durant tot l’estiu tinguem moments d’esbarjo com aquest on gaudir de l’aigua i del bon temps.

Bon estiu a tothom !!!

IMG-20150619-WA0004 IMG-20150619-WA0007

inteligencies_blog

Intel·ligències múltiples

Què entenem per intel·ligència? El concepte ha canviat molt al llarg dels anys amb versions controvertides pel que fa a la seva definició. Tradicionalment es considera la intel·ligència com la capacitat d’adaptació i modificació del medi, així com la capacitat d’antelació a circumstàncies, saber prevenir i també la capacitat de resoldre problemes.

Però estem d’acord amb definició?

El psicòleg, investigador i professor Howard Gadner va crear la teoria de les intel·ligències múltiples ampliant així un ventall de capacitats o habilitats que posseeix tota persona. Com va anomenar i definir les diferents intel·ligències?

INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

Capacitat per estructurar les funcions del llenguatge

INTEL·LIGÈNCIA LÒGICO-MATEMÀTICA

Capacitat per construir hipòtesis, crea solucions, resoldre problemes, estructurar elements per fer deduccions, etc. Considerem aquesta la intel·ligència més abstracta.

INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICA-CORPORAL

Capacitat de fer anar el cos i la ment a una. Destresa muscular, control motriu tant la motricitat fina com la grossa.

INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

És l’habilitat per expressar-se musicalment. La sensibilitat al ritme, el to, el timbre, etc.

INTEL·LIGÈNCIA VISUOESPACIAL

És la capacitat d’ubicar-nos en l’espai i poder representar-lo mentalment.

INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

Capacitat de reconèixer els mateixos sentiments i estats d’ànim. La capacitat de mantenir relacions socials.

INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

Reconèixer amb facilitat els nostres sentiments i emocions i poder utilitzar-los en la nostra conducta.

INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

Habilitat per entendre el món natural.

Totes i cadascuna d’aquestes capacitats les tenim d’ençà que naixem i per tant els infants en major o menor mesura les utilitzen. Nosaltres com adults tenim el paper d’oferir situacions per a potenciar-les i poder-les reconèixer.

Per tant, no entenem la intel·ligència com una cosa estàtica sinó que pot evolucionar en el temps mitjançant l’estimulació.

El joc juga un paper molt important, ja que és el motor de tots els aprenentatges dels infants. Aquests construeixen nous coneixements a través del joc i nosaltres com acompanyants de la seva educació hem de tenir-ho sempre present. Saber com potenciar a cadascú la seva habilitat i reforçar les altres per crear un equilibri en les diferents capacitats.

Bibliografia:

-Antunes, C. (2006)” Juegos para estimular las inteligencias múltiples” (Madrid:Narcea)

-Gardner, H. (1995),” Inteligencias múltiples” (Barcelona:Paidos)

LLOC_FAMILIA_blog

Quin lloc ocupen els fills dins la família?

En el post d’avui volem parlar del paper que juga cada fill/a a la família o si més no, algunes de les característiques més habituals dels infants dins la denominada “Constel·lació Familiar”. Després de dos post on hem tractat com abordar amb el vostre fill/a l’arribada d’un germanet/a i els interrogants més freqüents a l’hora de tornar a ser pares, completem la trilogia parlant del rol dels infants en l’àmbit familiar.

El primogènit és l’únic fill que durant un temps ha tingut els pares per a ell sol. És el “Rei de la casa” i aquesta vivència no la tindran mai els seus germans, i aquests mai viuran la frustració de perdre aquest privilegi.

El “fill únic” pot aprendre a compartir i socialitzar-se fora de casa, a acceptar les frustracions que se li presentin però hi ha una cosa que mai aprendrà, a compartir als seus pares, no haurà de compartir amb ningú l’amor que els seus pares li donen.

Què passa quan arriba el segon fill? El primer observa amb sorpresa que aquell nou infant que ha aparegut, centra l’atenció de la mare i del pare i que aquests se’l miren amb la mateixa tendresa i estima que a ell: “Comparteix l’amor dels seus pares”. El primogènit s’adona  que aquella criatura és tan important pels seus pares com ell i aprèn a estimar-lo de la mateixa manera que estima als seus pares.

I el petit? El segon fill mai tindrà als seus pares per a ell sol, sempre els compartirà amb el seu germà per això, està acostumat a concedir, a que el seu món social sigui més ampli i li és molt fàcil compartir i col·laborar amb els altres. A més a més té el privilegi de ser el petit, se li demana menys responsabilitats i no carrega amb les expectatives dels pares tot sol, sino que està més repartit.

Però…..i si ve un tercer? El segon te més por que el primer de què vingui un altre germanet/a a treure-li l’avantatge de ser “el petit” perquè perd aquest privilegi.

Com es gestiona tot això? Depèn de molts factors, en primer lloc és important quant temps es porten els germans entre ells, també el sexe de cadascú. Si són del mateix sexe, poden entrar en competència i si són de diferents sexes, cadascú pot ser únic en el seu lloc.

El paper dels pares en tot això és clau. En els pares també influeix quin lloc han tingut en la seva pròpia família per poder gestionar la relació entre els mateixos fills. Tot i així per complicades que puguin arribar a ser les relacions humanes segur que amb molt d’amor i estima i comunicació aconseguirem que tots i cadascún dels petits trobin el seu lloc a la família.

Il·lustració de portada: INKLANE DESIGN

CONTES_blog

El conte com a eina terapèutica

S’acosta Sant Jordi, una data senyalada a Catalunya on tothom surt al carrer a festejar la diada amb llibres i roses. Els carrers s’omplen de literatura i d’una fragància floral.

Els infants acompanyats de les famílies, cerquen el conte que amb tanta il·lusió han esperat durant dies quan els pares els hi deien: El dia de Sant Jordi el comprarem i el llegirem plegats.

El conte és el protagonista d’aquest post inspirat en Sant Jordi, que ens obre la imaginació i ens endinsa en una història. Per què és tan important el conte en l’infant? Què li aporta en el seu desenvolupament global?

El conte fa arribar un missatge mitjançant una història, ja sigui de tipus lingüístic, moral, emocional… Amb ell, els infants des de les primeres edats, adquireixen nous conceptes de manera entenedora, amplien la seva capacitat d’observació, atenció, concentració i són capaços de posar-se en la pell del protagonista i sentir les diferents emocions d’aquest.

Però avui volem destacar el conte com a eina terapèutica, perquè és sabut que reforça el vincle afectiu entre infant i adult. John Bowlby, metge, psiquiatre i psicoanalista, va ser especialment conegut pels treballs pioners sobre l’establiment del vincle afectiu en la infància. Ell ens parla del conte com a recurs per ajudar a arrelar aquest vincle, que serà una peça clau per tenir una seguretat emocional indispensable per un bon desenvolupament emocional.

Per tant, considerem que l’acompanyament dels pares o qualsevol familiar proper en la lectura d’un conte, pot ajudar a establir un bon vincle entre pares, infants i la lectura.

El gust per la lectura s’anirà fent cada vegada més gran si l’infant a través d’aquesta descobreix el món i l’ajuda a comprendre i resoldre els seus propis conflictes i inquietuds. L’infant empatitza amb el personatge i és capaç de sentir les emocions d’aquest que més tard serà capaç d’identificar-les en ell mateix.

Podem aprofitar l’hora del conte per crear un espai d’escolta activa, d’entendre i gestionar les emocions construint i solidificant així les bases per a una bona autoestima.

Esperem que aquest post serveixi per fomentar la lectura amb els petits, que trobeu la vostra estona on compartir una història amb el vostre infant i que gaudiu tots junts de la narració oral que és una de les maneres més antiga de comunicar-se que tenim en comú totes les cultures i civilitzacions.

lamona_blog

Fem La Mona?

Recepta de Mona tradicional

L’existència de la ‘mona’ entesa com un menjar dolç propi del dia de Pasqua Florida està documentat almenys des del segle XV, tot i que es creu que és una tradició més antiga. La forma i composició d’aquest pastís ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era regalada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.

Nosaltres volem compartir la recepta del tortell original de la Mona de Pasqua perquè la pugueu fer a casa amb els infants!

Ingredients:

– Per a la massa mare:

175 g de farina de força

90 g d’aigua

10 g de llevat fresc de flequer

– Per a la mona:

250 g de farina de força

2 ous

65 g de sucre

30-40 ml d’aigua mineral

ratlladura de llimona

25 g d’oli

massa mare

cabell d’àngel, massapà, xocolata pel farcit (el que més us vingui de gust)

2 ous durs per a decorar

un ou batut per a pintar

fideus de colors

Preparació:

– Per a la massa mare:

Es dissol el llevat amb l’aigua una mica tèbia, i s’hi afegeix la farina. S’amassa fins aconseguir una massa homogènia. Es forma una bola i es col·loca en un bol enfarinat i es deixa en repòs durant dues hores en un lloc aïllat de corrents d’aire (per exemple, dins el forn) cobert amb un drap de cuina.

– Per a la mona:

En un bol gran, s’hi barreja la farina, amb els ous lleugerament batuts (com si féssim una truita), el sucre, la ratlladura de llimona i la massa mare.

S’amassa i de mica en mica, es va afegint la quantitat necessària d’aigua perquè quedi una massa lligada (ni molt seca, ni molt humida, que no s’enganxi a les mans).

Quan la massa sigui homogènia, s’hi afegeix l’oli i s’amassa uns 10 minuts fins que la massa l’absorbeixi tot (costa una mica).

Aleshores, es col·loca en un bol enfarinat i es deixa llevar durant tres hores en un lloc aïllat de corrents d’aire cobert amb un drap de cuina.

Passat el temps de fermentació, s’estira al damunt d’una superfície enfarinada, amb l’ajuda del corró. I es forma un rectangle que sigui un xic més ample d’un extrem. Aleshores, es col·loca el farcit que vulguem (cabell d’àngel, massapà o xocolata per farcit) a l’extrem més estret, i es va enrotllant cap a l’extrem més ample.

S’acaba d’estirar i s’uneixen els extrems i se li dóna forma de corona.

Es col·loquen un o dos ous durs al damunt de la mona, i amb dues tires primes de massa, es forma una creu al damunt de cada ou.

Es pinta amb un ou batut i es deixa reposar durant mitja hora.

Passat el temps de repòs, es torna a pintar amb l’ou batut i es decora amb fideus de colors.

S’enforna a 180ºC, dins el forn prèviament escalfat, durant 20-30 minuts fins que sigui ben rossa.

Desitgem que passeu molt bona Pasqua amb els vostres i mengeu plegats la vostra pròpia Mona!

com parlem als infants

Parla’m bonic

A partir de les Jornades d’experiències professionals innovadores en l’educació infantil que es van fer a Blanquerna, l’equip educatiu de la Llar d’infants Guinyol, hem arribat a diverses conclusions sobre com hem de parlar als nostres infants.

El més important a l’hora de mantenir una conversa amb el petit és transmetre empatia i la millor forma de fer-ho és recolzar-nos en contes, històries o metàfores que facin entendre als infants que la seva manera d’actuar ha de ser bo per ells i per als altres. Per aconseguir-ho, com a adults, haurem de fer un bon ús del significat de les paraules. No podem definir un acte de l’infant com a “caca” quan el que volem dir és que allò no està ben fet.

Un altre aspecte a tenir en compte és la diferència entre el pensament subjectiu i el categòric. Hem de saber diferenciar entre el que és la nostra opinió i el que és una definició. Si una cosa no ens agrada, no direm: “Això és dolent” hauríem de dir “Crec que això no està bét”. Hem de transmetre una actitud respectuosa envers el nostre entorn. L’infant ha de ser conscient que la seva opinió no és l’única i que ha de saber entendre que hi han altres punts de vista. Així doncs, estarem educant a l’infant d’una manera assertiva.

Els sentiments també es poden educar. Els pares, com a educadors, han de saber mostrar els seus. Així l’infant serà capaç d’entendre’ls, identificar-los i poder mostrar els seus propis. A vegades l’infant utilitza frases per ocultar els seus veritables sentiments com “m’és igual” Els adults hem d’estar alerta per ajudar a clarificar els seus sentiments i deixar un temps si en aquell moment no els vol exterioritzar.

A l’article Fes-te fan de l’expressió “a vegades” d’Eva Bach, llegim que aquesta expressió serveix per a molt. És àmplia i ens fa tenir present la diversitat, les diferents facetes i comportaments de les persones. És una bona eina per evitar etiquetes i intentar així parlar sempre en positiu.

Hem de tenir en compte l’ordre en què construïm les nostres frases. És important que després de corregir un comportament, afegim un reforç positiu de cara a la seva autoestima. Fixem-nos en l’exemple que en posa Eva Bach: En l’opció A, imaginem que li diem al nostre fill: Ets bon noi però has d’aprendre a controlar-te perquè ets massa impulsiu” I l’opció B on li diem justament a l’inversa: “Has d’aprendre a controlar-te perquè ets massa impulsiu, però ets molt bon noi”.

Tot això ens demostra que utilitzar bones paraules amb els nostres infants ajuda al fet que siguin empàtics, a expressar d’una millor manera els seus sentiments i a tenir una visió més oberta i comprensiva del seu entorn.

Un bon exemple de conte per explicar als infants és “Les paraules dolces” de Carl Norac on una família d’hàmsters parlen d’una manera bonica entre ells.

menjar i parlar blog

Logopèdia: Relació entre el menjar i la parla

Marta Rabasseda logopeda especialitzada en llenguatge escrit i comunicació explica la relació entre com es menja i el desenvolupament del llenguatge. En un article de la revista Prisma, on ella és col·laboradora.

Ella destaca com una alimentació adequada influeix directament en l’adquisició de la parla en l’infant.

En un primer moment l’anatomia oral del nadó està dissenyada per prendre llet. Per alimentar-se, el nadó, ha de coordinar els moviments de succió, deglució i respiració, i per això estan implicats llavis, paladar, llengua, mandíbula i les galtes, aquests òrgans posteriorment seran necessaris també per parlar.

La força que van agafant els llavis permetrà poder dir un dels primers sons: la “M” i la “P

Com a professional destaca com les possibilitats motores i posturals influeixen a l’hora d’anar introduint els diferents aliments, les diferents textures i l’alimentació sòlida. Els moviments que es fan servir per menjar són la base pel desenvolupament de l’aspecte motor de la parla.

L’infant va adquirint la possibilitat de menjar els diferents aliments al mateix temps que va adquirint maduresa per ser capaç de produir les primeres paraules intel·ligibles.

Es pot comprovar que existeix una estreta relació entre els patrons d’alimentació i la parla, ja que comparteixen els mateixos òrgans o estructures anatòmiques. Si els canvis d’alimentació es fan en el moment adequat, afavorim el desenvolupament de la musculatura.

Una alimentació tova, amb aliments molt triturats fa que l’acció de la musculatura cal sigui mínima. Per tant l’aparell articulador pot convertir-se en disfuncional per immadur. Per parlar hem de moure adequadament l’òrgan implicat per produir el so que volem.

La millor manera d’estimular i reforçar aquest moviment, és mossegant, mastegant i deglutint. Hem de tenir en compte que l’infant està programat per sobreviure, és el primer que no es vol ennuegar i el seu cos està preparat per evitar-ho. Per tant no hem de tenir por d’introduir sòlids en el seu moment.

Fins ara hem vist que la relació entre el menjar i la parla té a veure amb la part motora del llenguatge. Al desenvolupament de la parla també intervenen factors emocionals i socioafectius i el tarannà individual de cada infant.

BOLQUERS_blog

Diem adéu als bolquers!

Famílies, volem compartir amb vosaltres una informació que creiem molt important i que ens ajudarà en el procés del control d’esfinters dels vostres infants.

No hi ha una edat clau en què l’infant deixa de portar bolquer per fer pipí al vàter, serà la maduració personal, emocional i motriu la que ens donarà el moment per fer el pas al nou aprenentatge. Així doncs l’edat no és el senyal que determina aquest canvi, sinó el fruit de tot un procés.
El més important és escoltar a l’infant, que el deixem decidir quan ha arribat el seu moment, ja que per cadascú serà diferent.

Quan comencem?
Hi han certs signes que ens ajuden a detectar la voluntat de l’infant d’adquirir aquesta autonomia:

– El fet que l’infant s’interessi per saber què és un vàter, perquè serveix i observi totes les persones adultes (a casa) i els seus companys/es quan van al lavabo.
- Que pugui expressar-se amb paraules allò que sent o el que vol (pipi,caca) quan porta posat el bolquer.
- Que a nivell motriu pugui aixecar-se i asseure’s en un objecte petit.
- Que es tregui el bolquer i vulgui seure al lavabo encara que no faci pipi i s’hi estigui
una estona.

Aquests són alguns signes que faran que l’infant pugui començar aquest nou procés lent i laboriós de treure el bolquer. L’eficàcia i rapidesa d’aquest procés no dependrà mai de les ganes de l’adult sinó de la seguretat emocional, i el moment maduratiu en què es troba l’infant.

Com ho farem?
Cada infant és un món i cada cas serà especial, però existeixen un seguit de pautes que creiem molt importants a seguir, conjuntament família i llar.

EL CONTROL D’ESFÍNTERS S’INICIARÀ A CASA, EN CAP DE SETMANA.
I es continuarà el dilluns a la llar. A casa, l’infant es troba més a gust, tranquil i disposat. L’ infant ha de sentir que la demanda prové de la família i és amb aquesta on s’inicia el procés i la llar acompanya.
ÉS IMPRESCINDIBLE QUE FAMÍLIA I LA LLARTREBALLIN JUNTS I COOPERIN
Si no es fa d’aquesta manera, el control de l’infant s’allargarà més del necessari i crearà continuades situacions de dubte i desconcert en el nen/a.
TREURE ELS BOLQUERS, VOL DIR FER-HO PER SEMPRE
A excepció del moment de dormir (no poden fer un control conscient durant la nit), en què podrem tornar a utilitzar el bolquer. És important que ho fem de manera definitiva per no desorientar a l’infant en el seu procés d’aprenentatge. Eviteu situacions d’estrés com: el naixement d’un nou germà, teure el xumet, l’adaptació a l’escola, canvi de domicili, canvi de llit…
ABANS I DESPRÉS DE DORMIR, VISITA AL LAVABO
Tot i que encara li poseu el bolquer per dormir, l’infant ha d’habituar-se a fer el pipi abans i després de dormir. Quan tingueu la sorpresa de despertar-lo un matí o tarda i trobar el bolquer sec, voldrà dir que comença a estar preparat per dormir-ne sense.
CAL FER UN PIPI A CASA ABANS DE VENIR A LA LLAR
Si no heu aconseguit que ho fassi abans de venir, ens heu d’avisar perquè tot just que entri vagi al lavabo. De la mateixa manera, abans de recollir els nens/es els posarem a fer pipi i us avisarem de l’hora exacta de l’últim.
SIGUEU PREVISORS
Si sortiu al carrer, al restaurant, etc., penseu a portar una muda, una bossa de plàstic, un paquet de tovalloles humides, i tot allò que necessiteu. Així us evitareu una emprenyada, si se li escapa, i la possibilitat de crear-li un sentiment de culpa a l’infant. A casa, probablement haureu de “forrar” el sofà, el cotxe, el llit, etc., per evitar-vos un disgust i permetre que l’infant pugui aprendre fàcilment el procés de control.
L’INFANT HA DE PARTICIPAR DE LA SEVA RESPONSABILITAT
Recomanem, que de la mateixa manera que es farà aquí a l’escola, a casa l’infant participi de la neteja de les seves “fuites”. Doneu-li la fregona, feu-li posar la seva roba bruta a la rentadora i expliqueu-li que ben aviat aprendrà a aguantar-se el pipi i la caca i fer-la al vàter i que, a partir d’aquell dia, ja serà un nen/a gran i com n’estareu de contents.
ROBA CÒMODA
No els hi poseu bodis, tirants, cinturons o altres mecanismes que puguin dificultar o ralentir l’urgència de treure’s la roba per fer pipi, abans que s’escapi.
ÉS QÜESTIÓ DE PACIÈNCIA
Penseu que fareu moltes rentadores, la fregona serà el vostre aliat durant un periode de temps, i haureu de ser constants i fer entendre a l’infant que s’està fent gran i estem contents d’aquest pas important en la seva autonomia.

Parlem-ne i creem un ambient!
Com a recurs per parlar amb l’infant sobre el vàter podem explicar algun conte que tracti el tema, com per exemple, la Marina ja no vol portar bolquers, tengo pipi…
I crear un lavabo que confortable amb alguna decoració que els cridi l’atenció.

 

Alguns exemples de llibres i decoració per ajudar a l’autonomia de l’infant:

image

 

 

image

 

 

 

 

 

image

image

image

image

image

 

 

carnestoltes_blog

Arriba el Carnestoltes!

Arriba la setmana més trapella de l’any! Arriba el Carnestoltes on ens disfressem, ballem i sortim a passejar per què tot el barri ens vegi amb les nostres disfresses en una Rua genial!

Però hem de fer cas a les normes que indica el Carnestoltes, ja que les hem de complir bé si volem fer gresca i xerinola tota la setmana.

Ordres del Rei Carnestoltes:

Dilluns us vull a tots d’etiqueta.
l’esdeveniment ben bé s’ho val!
Porteu a sobre una floreta,
començem mudats per carnaval!

Dimarts als peus o al cap o a la cintura,
cintes, corbates i llaçades
ens vestirem amb molta cura,
que són dates destacades.

Dimecres els mitjons desparellats,
porteu per sobre els pantalons,
és un moment de disbarats,
no hi poseu pas condicions.

Dijous del temps ens vestirem
i anirem a passejar.
Una volta pel barri farem,
per a què ens puguin tots mirar.

Divendres per acabar amb la normativa,
us vull la cara ben pintada!
Així em fareu de comitiva,
I gaudurem de la vespreda!

Dimecres de cendra ha arribat,
Tots tenim el cor trencat
per això ens vestim de dol.
La gresca s’ha acabat!

Cadascun dels grups ballarà al ritme d’una cançó que tindrà molt a veure amb la seva disfressa. A veure si sabeu de quin element es tracta cadascún d’ells:

Granotes i Dofins:

Ratolins

Dracs

Girafes