Tag Archives: famílies

plantilla_blog

EL NOSTRE PROJECTE EDUCATIU

La panera tresors projecte transversal GRANOTES

La panera dels tresors proporciona a l’infant l’oportunitat d’interessar-se per moltes coses que té al davant.
Assegut al costat de la panera pot desenvolupar millor la seva capacitat de coordinar ull, mà i boca, pot accedir més fàcilment als objectes i portar-los a la boca per conèixer-los.

Segur que quan l’infant agafa un objecte i l’examina, el xuma o el mossega, el seu pensament es pregunta:

Què és això?
Un assortiment satisfactori dóna resposta a la seva constant pregunta. Li facilita de poder triar allò que més l’interessa i afavoreix la curiositat innata per descobrir les qualitats i novetats de les coses.
Amb la panera dels tresors l’infant aprèn sol i per ell mateix. L’adult, amb la seva presència i atenció, li dóna seguretat i confiança.

panera

L’aigua projecte transversal de DOFINS

L’aigua és fonamental per a totes les formes de vida coneguda. Què sabem, què volem saber, oferirem totes les propostes a través dels sentits. Proposem respondre aquestes preguntes mitjançant la manipulació i  l’experimentació com a metodologia per apropar als infants aquest element tant essencial per la vida.

Les preguntes que ens plantegem són:

  1. Té color l’aigua?
  2. Té sabor l’aigua?
  3. Té so l’aigua?
  4. Com es comporten els objectes o altres materials amb l’aigua?

Objectius:

  • Familiaritzar als infants amb l’aigua a través de l’experimentació i el joc lliure.
  • Afavorir la psicomotricitat dels infants.
  • Reconèixer els diferents estats de l’aigua: gasós, líquid i sòlid, i la temperatura d’aquesta.
  • Conèixer i manipular diferents objectes de la vida quotidiana.
  • Treballar la lògico-matemàtica: volum, pes i forma.
  • Introduir el cicle de l’aigua.
  • Iniciar en el reconeixement de les qualitats de l’aigua.

colores

Els contes projecte transversal de RATOLINS

Els contes desperten gran interès i atenció en aquestes edats.

Els contes és un dels millors recursos per afavorir l’adquisició del llenguatge verbal.

A través dels contes es desperta la imaginació i la capacitat d’escolta i atenció augmenta.

OBJECTIUS

  • Mantenir l’atenció durant les explicacions dels contes
  • Gaudir escoltant els contes.
  • Aprendre a escoltar i interpretar les paraules, els gestos, el ritme, etc.
  • Identificar els personatges principals i algunes de les seves característiques més importants.
  • Anomenar i identificar les parts més conegudes del cos.
  • Afavorir el desenvolupament motriu.

manualidades

Pensament matemàtic projecte tranversal DRACS

Afavorir la descoberta del pensament matemàtic a partir de propostes de joc amb objectes coneguts pels infants i d’altres no tan pròxims.

Hem volgut crear ambients amb una selecció de materials  que a través de la manipulació i experimentació, els infants aprenguin matemàtiques de manera informal i lúdica.

Hem volgut oferir unes propostes educatives que permetin fer els primers aprenentatges matemàtics, intuïtius, però absolutament necessaris per poder fer connexions amb les matemàtiques més formals que aprendran a nivells superiors.

pollitos

Les professions projecte transversal GIRAFES

La idea va sorgir pel fet que cada infant en arribar a la llar s’acomiada de la seva mare o el seu pare, expliquem que marxen a treballar.  Aquest treballar per l’infant no té gaire significat, ja que és una cosa abstracte. Preguntem als infants si coneixen la professió  o si han anat a visitat la feina dels seus pares/mare.

Aquest tema ens sembla engrescador i receptiu per als infants. En primer lloc realitzem un recull de totes les professions de les famílies, tenint en compte la zona d’interès més proper de l’infant, que són els seus pares.

OBJECTIUS:

  • Descobrir el medi que ens envolta ( espais i entorns diferents segons els oficis)
  • Identificar diferents professions mitjançant l’experimentació
  • Reconèixer i expressar allò que observem de les professions a través del llenguatge verbal.
  • Sociabilitzar-se  i adaptar-se a nous espais i noves experiències viscudes.
  • Desenvolupar l’habilitat perceptiva i motriu.
  • Utilitzar les diferents formes d’expressió: dinàmica, plàstica, matemàtica, musical, verbal.
  • Enriquir el llenguatge oral i introduir noves paraules en el vocabulari.

mossos

Ilustració: Kolarge

plantilla_blog

Anem a l’Auditori

El passat 4 de maig vam poder gaudir del concert Planeta Clarinet a L’Auditori de Barcelona. Aquest espectacle el formen un quartet de clarinets – Barcelona Clarinet Players– que ens expliquen la història d’una trobada artística entre la unitat i la diversitat: el so únic del quartet ens acompanya en un recorregut per un repertori molt divers tant pel que fa a l’estil i al gènere com a la procedència i a la història.
Planeta Clarinet és un projecte multidisciplinari pensat per apropar la música als infants acompanyats per adults (les famílies o els mestres). Els “Barcelona Clarinet Players” ens conviden a fer un viatge per l’increïble Planeta Clarinet. Durant l’expedició, podem escoltar la música de Mozart i la de Serrat; veure paisatges selvàtics i animals sorprenents; gronxar-se amb les onades del mar i ballar en una clariana del bosc… En definitiva, escoltar el concert amb les orelles, amb els ulls i amb tot el cos.
Per gaudir al màxim d’aquest concert durant el curs a les sessions de música hem escoltat, ballat, acompanyat amb instruments i cantat les peces musicals de Planeta Clarinet. Tant és així que durant el concert hem participat de valent.
La cançó “Cuca de llum”, “caragol treu banya” i “Frère Jacques” les hem cantat metre fèiem els gestos i hem ballat amb molta energia la dansa Planeta Clarinet i hem fet balanceig al ritme de la “Barcarola” i “Mediterraneo“. Ens han picat els mosquits amb el “vol del Borinot” i hem picat de mans amb “Andre de sapo novo“.
Ha estat un dia molt divertit amb el viatge amb autocar per Barcelona observant la ciutat i el concert que ens portat a un nou món musical.

plantilla_blog

Jornada Educativa amb el Grupo Lur

Aquest mes de març tindrem a la nostra llar una activitat molt especial. Es tracta de la jornada educativa amb el Grupo Lur.

L’activitat està dins del projecte de les professions que duu a terme el grup de Girafes. Aquesta proposta surt de l’interès dels infants pels animals i d’una mare del grup de Girafes que forma part de Grupo Lur.

El Grupo Lur és una associació que treballa l’educació i la salud a través dels animals. L’objectiu és millorar la qualitat de vida dels seus usuaris oferint suport psicològic, pedagògic i social a través de la interacció amb els animals.

Els professionals de Grupo Lur vindran a la llar a realitzar una jornada educativa on l’objectiu serà aconseguir una millora en el seu aprenentatge i potenciar les seves capacitats i habilitats. Quan els animals intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge els infants prenen un paper més dinàmic i facilita l’assimilació de conceptes.

El joc és la base d’aquestes jornades, on es realitzen contacontes, balls i tallers d’expressió corporal.

Estem convençuts que aquesta experiència serà molt positiva pels nostres infants i de ben segur que tindran un record inoblidable d’aquest dia.

IMG1

carnaval_blog

El Carnaval dels Animals de Saint Saëns

A l’estiu de 1886, un compositor francès anomenat Camille Saint-Saëns gaudia de les temperatures agradables dels prats austríacs.

En aquell entorn relaxat, a Camille se li va acudir una bona broma pel dia de carnestoltes. Escriuria una obra musical on els animals serien els protagonistes. I per confeccionar-la utilitzaria fragments d’altres obres de compositors diferents i les va posar en un context totalment diferent.

L’obra, només va ser interpretada en les reunions privades de Camile però amb el temps va esdevenir en una de les peces més famoses del compositor francès.

Per fer-li un petit homenatge, aquest Carnestoltes els diferents grups de la Llar d’infants Guinyol anirem disfressats d’alguns dels animals protagonistes d’aquest meravellós zoo.

Granotes – Tortugues

Dofins – Aquàrium

Ratolins – Galls

Dracs – Lleons

Girafes – Elefants

plantilla_blog

Dansa LLiure

Música, moviment i dansa a l’escola bressol

En la primera infància els petits es troben en ple procés de descoberta, des de Guinyol responem artísticament a la seva curiositat i conservant la seva llibertat de moviment.
Oferim als infants un seguit de propostes de joc, expressió corporal i veu, cançons, peces musicals, instruments musicals petits, relaxació, que nodreixen així la seva sensibilitat per la música, el moviment i l’art.

Per què Dansa Lliure i creativa?
No es tracta de fer cadascú el que vol, sinó més aviat de descobrir la llibertat que dóna el mateix moviment natural del cos.
Aquesta dansa allibera la rigidesa del cos i ajuda a ampliar el repertori gestual. Porta a sentir la joia de viure i desperta el món sensitiu intern i extern. Desvetlla la part creativa i artística personal i col·lectiva a més de l’interès per la música i la seva relació amb el moviment corporal.
La Dansa Creativa dirigida pels infants, és una eina perquè els petits
descobreixin nous moviments, entrin en sintonia amb el seu cos i
experimentin noves formes de relació corporal i de relació amb els altres
companys.
Què fem a les sessions de música i dansa lliure?

  • Eduquem l’oïda amb audicions per desenvolupar l’escolta i conèixer nous ritmes i creacions musicals d’arreu del món que després, tot estirant del fil, expressem corporalment les emocions que ens evoquen.
  • Dansa Creativa que ens fa connectar amb el nostre cos i tornar a recuperar un espai per desenvolupar la nostra capacitat creativa i lúdica a través del joc i de la imaginació.
  • Música creativa, amb instruments de percussió petita explorem nous ritmes, escoltem altres sons diferents, cantem cançons, aprenem a utilitzar la nostra veu…
  • Diferents llenguatges artístics (pintura, teles, pilotes, plomes,
instruments…) com eines per explorar la creativitat i l’autoconeixement, com a complement de la música i la dansa.
  • Relaxació són tècniques senzilles que potencien la
nostra capacitat de creació. El nen es relaxa i entra en contacte amb la seva respiració i amb un espai a on el silenci és important.

A la llar d’infants considerem prioritari oferir aquest llenguatge en molts dels moments de la vida quotidiana de l’aula. I cada setmana tots els grups fan sessions amb l’Andrea Ramírez, mestra d’educació Infantil especialista en dansa contemporània, música i expressió corporal. A més fem partícips a les famílies amb tallers de música i dansa per establir un vincle més fort i creatiu amb el fill/a.
Us convidem el dimecres vinent 18 de novembre a les 17.30 hores al taller de música i dansa en família per infants de 2-3 anys. Si us plau confirmeu assistència.

Andrea Ramírez Pellín

Il·lustració de portada: Sara Goodreau

plantilla_blog

Classe oberta de natació

El divendres 19 de juny vam acomiadar el curs de natació 2014-2015 al Club Esportiu Mediterrani. Tots el pares i mares van poder compartir amb els seus fills i filles una estona a l’aigua. Va ser molt divertit, tots ens ho vam passar molt bé. Esperem que durant tot l’estiu tinguem moments d’esbarjo com aquest on gaudir de l’aigua i del bon temps.

Bon estiu a tothom !!!

IMG-20150619-WA0004 IMG-20150619-WA0007

LLOC_FAMILIA_blog

Quin lloc ocupen els fills dins la família?

En el post d’avui volem parlar del paper que juga cada fill/a a la família o si més no, algunes de les característiques més habituals dels infants dins la denominada “Constel·lació Familiar”. Després de dos post on hem tractat com abordar amb el vostre fill/a l’arribada d’un germanet/a i els interrogants més freqüents a l’hora de tornar a ser pares, completem la trilogia parlant del rol dels infants en l’àmbit familiar.

El primogènit és l’únic fill que durant un temps ha tingut els pares per a ell sol. És el “Rei de la casa” i aquesta vivència no la tindran mai els seus germans, i aquests mai viuran la frustració de perdre aquest privilegi.

El “fill únic” pot aprendre a compartir i socialitzar-se fora de casa, a acceptar les frustracions que se li presentin però hi ha una cosa que mai aprendrà, a compartir als seus pares, no haurà de compartir amb ningú l’amor que els seus pares li donen.

Què passa quan arriba el segon fill? El primer observa amb sorpresa que aquell nou infant que ha aparegut, centra l’atenció de la mare i del pare i que aquests se’l miren amb la mateixa tendresa i estima que a ell: “Comparteix l’amor dels seus pares”. El primogènit s’adona  que aquella criatura és tan important pels seus pares com ell i aprèn a estimar-lo de la mateixa manera que estima als seus pares.

I el petit? El segon fill mai tindrà als seus pares per a ell sol, sempre els compartirà amb el seu germà per això, està acostumat a concedir, a que el seu món social sigui més ampli i li és molt fàcil compartir i col·laborar amb els altres. A més a més té el privilegi de ser el petit, se li demana menys responsabilitats i no carrega amb les expectatives dels pares tot sol, sino que està més repartit.

Però…..i si ve un tercer? El segon te més por que el primer de què vingui un altre germanet/a a treure-li l’avantatge de ser “el petit” perquè perd aquest privilegi.

Com es gestiona tot això? Depèn de molts factors, en primer lloc és important quant temps es porten els germans entre ells, també el sexe de cadascú. Si són del mateix sexe, poden entrar en competència i si són de diferents sexes, cadascú pot ser únic en el seu lloc.

El paper dels pares en tot això és clau. En els pares també influeix quin lloc han tingut en la seva pròpia família per poder gestionar la relació entre els mateixos fills. Tot i així per complicades que puguin arribar a ser les relacions humanes segur que amb molt d’amor i estima i comunicació aconseguirem que tots i cadascún dels petits trobin el seu lloc a la família.

Il·lustració de portada: INKLANE DESIGN

CONTES_blog

El conte com a eina terapèutica

S’acosta Sant Jordi, una data senyalada a Catalunya on tothom surt al carrer a festejar la diada amb llibres i roses. Els carrers s’omplen de literatura i d’una fragància floral.

Els infants acompanyats de les famílies, cerquen el conte que amb tanta il·lusió han esperat durant dies quan els pares els hi deien: El dia de Sant Jordi el comprarem i el llegirem plegats.

El conte és el protagonista d’aquest post inspirat en Sant Jordi, que ens obre la imaginació i ens endinsa en una història. Per què és tan important el conte en l’infant? Què li aporta en el seu desenvolupament global?

El conte fa arribar un missatge mitjançant una història, ja sigui de tipus lingüístic, moral, emocional… Amb ell, els infants des de les primeres edats, adquireixen nous conceptes de manera entenedora, amplien la seva capacitat d’observació, atenció, concentració i són capaços de posar-se en la pell del protagonista i sentir les diferents emocions d’aquest.

Però avui volem destacar el conte com a eina terapèutica, perquè és sabut que reforça el vincle afectiu entre infant i adult. John Bowlby, metge, psiquiatre i psicoanalista, va ser especialment conegut pels treballs pioners sobre l’establiment del vincle afectiu en la infància. Ell ens parla del conte com a recurs per ajudar a arrelar aquest vincle, que serà una peça clau per tenir una seguretat emocional indispensable per un bon desenvolupament emocional.

Per tant, considerem que l’acompanyament dels pares o qualsevol familiar proper en la lectura d’un conte, pot ajudar a establir un bon vincle entre pares, infants i la lectura.

El gust per la lectura s’anirà fent cada vegada més gran si l’infant a través d’aquesta descobreix el món i l’ajuda a comprendre i resoldre els seus propis conflictes i inquietuds. L’infant empatitza amb el personatge i és capaç de sentir les emocions d’aquest que més tard serà capaç d’identificar-les en ell mateix.

Podem aprofitar l’hora del conte per crear un espai d’escolta activa, d’entendre i gestionar les emocions construint i solidificant així les bases per a una bona autoestima.

Esperem que aquest post serveixi per fomentar la lectura amb els petits, que trobeu la vostra estona on compartir una història amb el vostre infant i que gaudiu tots junts de la narració oral que és una de les maneres més antiga de comunicar-se que tenim en comú totes les cultures i civilitzacions.

CORTOS_blog

Tarda de curts

Bon dia famílies!

Ens complau convidar-vos el dia 13 d’abril a la projecció de tres curts que ens obriran diferents perspectives sobre temes relacionats amb l’educació dels nostres infants.

A partir de cadascun d’ells obrirem un debat per veure que ens han suggerit i quines conclusions podem extreure’n. Ens agrada compartir les vostres opinions i per això creem aquest espai de reunió on tots esteu convidats! Us hi esperem!

Dilluns 13 d’abril a les 18h
Café de benvinguda
Apunta’t enviant un correu a llarguinyol@gmail.com

CREATIVITAT_BLOG

La Creativitat

Aquest post està dedicat a la CREATIVITAT. Si ampliem una mica la paraula, podríem parlar o denominar-la intel·ligència creadora. I ens preguntem, què és la creativitat o intel·ligència creadora? La capacitat de generar idees, innovar, elaborar, evocar i arriscar-se des de la llibertat.

I què volem dir quan diem llibertat? La llibertat ens possibilita encaminar-nos cap a l’autodeterminació i ens diferencia de la resta d’éssers vius. La intel·ligència humana és diferent de l’animal gràcies a aquesta llibertat que també va lligada a la subjectivitat de la persona. Considerarem per tant, que la creativitat és una condició de la persona i ens ve donada des del naixement, afirmant així que l’infant és creatiu per definició.

Però què passa quan minem aquesta intel·ligència creadora? La falta de motivació, d’estímuls rics, d’escolta i observació o un aprenentatge amb estereotips i la falta de llibertat poden provocar l’absència de creativitat en la persona.

Nosaltres com adults juguem un paper molt important haurem de respectar la subjectivitat de cada infant, donar a cada individu el temps que necessita i generar situacions i espais motivadors on l’estímul posi en funcionament la capacitat de resposta innovadora.

Per il·lustrar tot el que acabem d’explicar, creiem oportú compartir EL NEN PETIT un fragment de “creativat” M. Sorín, editorial Labor, Barcelona 1992.

EL NEN PETIT, de Helen Buckelin

(Un conte a favor de la creativitat…)
(*extret de “Creativitat”, de M. Sorín, editorial Labor, Barcelona 1992)

 

Hi havia una vegada un nen que va començar a anar a escola. Ell era bastant petit i l’escola molt gran. Quan el nen va descobrir que podia entrar en el seu saló des de la porta que donava a l’exterior va estar feliç, i l’escola ja no li va semblar tan gran.
Un matí, la mestra va dir:
-Avui anem a fer un dibuix.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava dibuixar i podia fer de tot: vaques, trens, pollastres, tigres, lleons, vaixells. Va treure llavors la seva caixa de llapis i va començar a dibuixar, però la mestra va dir:
-Espereu, encara no és temps de començar! Encara no he dit el que anem a dibuixar. Avui anem a dibuixar flors.
-Què bé! -va pensar el nen.
Li agradava fer flors i va començar a dibuixar flors molt belles amb els seus llapis violetes,taronges i blaus Però la mestra va dir:
-Jo els ensenyaré com, esperin un moment!
I prenent un guix, va pintar una flor vermella amb una tija verda. I va dir la mestra: ara podeu començar.
El nen va mirar la flor que havia fet la mestra i la va comparar amb les que ell havia pintat. Li agradaven més les seves, però no ho va dir. Va voltejar la fulla i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda, tal com la mestra ho havia indicat.
Un altre dia, la mestra va dir:
-Avui anem a modelar amb plastilina.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava la plastilina i podia fer moltes coses amb ella: escurçons, homes de neu, ratolins, carros, camions; i va començar a estirar i a pastar la seva bola de plastilina. Però la mestra va dir:
-Espereu, encara no és temps de començar! Ara -va dir la mestra- anem a fer
un plat.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava modelar plats i va començar a fer-los de totes les formes i grandàries. Llavors la mestra va dir:
-Espereu, jo els ensenyaré com!
I els va mostrar com poden fer un plat profund.
-Ara ja podeu començar.
El petit va mirar el plat que havia fet la mestra, i després els que ell havia modelat. Li agradaven més els seus, però no ho va dir. Només va modelar una altra vegada la plastilina i va fer un plat profund, com la mestra ho havia indicat.
Molt ràpid el petit va aprendre a esperar que li diguessin què i com havia de treballar, i a fer coses iguals a les de la mestra. No va tornar a fer res ell només.
Va passar el temps, i va succeir que el nen i la seva família es van mudar a una altra ciutat, on el petit va haver d’anar a una altra escola. Aquesta escola era més gran i no hi havia portes a l’exterior
al seu saló. El primer dia de classe, la mestra va dir:
-Avui anem a fer un dibuix.
-Què bé! -va pensar el petit, i va esperar al fet que la mestra digués el que calia fer; però ella no va dir gens. Només caminava pel saló, mirant el que feien els nens. Quan va arribar al seu costat, li va dir:
-No vols fer un dibuix?
-Sí -va contestar el petit-, però: què cal fer?
-Pots fer el que el teu vulguis -va dir la mestra.
-Amb qualsevol color? -va preguntar el nen.
-Amb qualsevol color! -va respondre la mestra. Si tots fessin el mateix dibuix i usessin els mateixos colors, com sabria jo el que ha fet cadascú?
El nen no va contestar gens, i baixant el cap va dibuixar una flor vermella amb una tija verde.

* * *