Tag Archives: infants

carnaval_blog

El Carnaval dels Animals de Saint Saëns

A l’estiu de 1886, un compositor francès anomenat Camille Saint-Saëns gaudia de les temperatures agradables dels prats austríacs.

En aquell entorn relaxat, a Camille se li va acudir una bona broma pel dia de carnestoltes. Escriuria una obra musical on els animals serien els protagonistes. I per confeccionar-la utilitzaria fragments d’altres obres de compositors diferents i les va posar en un context totalment diferent.

L’obra, només va ser interpretada en les reunions privades de Camile però amb el temps va esdevenir en una de les peces més famoses del compositor francès.

Per fer-li un petit homenatge, aquest Carnestoltes els diferents grups de la Llar d’infants Guinyol anirem disfressats d’alguns dels animals protagonistes d’aquest meravellós zoo.

Granotes – Tortugues

Dofins – Aquàrium

Ratolins – Galls

Dracs – Lleons

Girafes – Elefants

plantilla_blog

El Joc i la Joguina

S’apropen les dates de Nadal, on les habitacions dels infants s’omplen de joguines fins a vessar. D’entre totes elles hem de saber quines s’adeqüen més a l’edat dels nostres petits i quina etapa del seu creixement i desenvolupament hem de fomentar.

El joc és una activitat lúdica i una font de satisfacció en la qual els infants imiten la vida dels adults creant mons i situacions imaginàries determinades pel desig de créixer. En el joc, l’infant crea el seu propi món, i reordena els objectes d’aquest de manera que li agradi a ell. També és un moment d’expressió dels seus sentiments tant siguin bons o dolents per això és bo fixar-se en com juguen els nostres infants.
El joc no té resultats ni objectius, no hi han pautes establertes. El joc fomenta la seva creativitat i la capacitat de crear situacions abstractes i és vital pel seu desenvolupament i per una actitud positiva de futur.

Cada etapa de creixement té unes fases a desenvolupar del nostre infant. És bo que jugui amb joguines adients a la seva etapa. Aquí us fem un llistat de diferents estils:

De 0 a 1 anys
En aquesta etapa diferenciarem dues parts: de zero a sis mesos i de sis a dotze mesos. A la primera, les capacitats motrius estan molt mancades, per tant son bones aquelles joguines que estimulen la vista i l’oïda. Un cop poden agafar objectes amb les mans, les joguines amb textures, els mòbils, miralls i sonalls són els més adients. A la segona etapa, quan ja poden seure són bons objectes que puguin manipular, i quan ja poden gatejar i caminar gaudeixen amb objectes que puguin arrossegar.

Haba-juguetes-educativos-bloques-de-tela-suave-cubo-mágico-del-traqueteo-del-bebé-de-juguete-infantil.jpg_640x640Hape-1-2-3-Shape-Sorter-1Haba-juguetes-educativos-bloques-de-tela-suave-cubo-mágico-del-traqueteo-del-bebé-de-juguete-infantil.jpg_640x640

D’1 a 2 anys
El segon any els infants són exploradors. Necessiten joguines que puguin empènyer i caminar amb elles. Comencen a imitar la vida dels adults i els hi agrada jugar amb objectes que els ajudin a aprendre les situacions de la vida.

450_1000 arrastre-oruga-roly-poly hpe0301_instrumentos_de_percusion_para_ni_os_de_juguete_de_madera

De 2 a 3 anys
La coordinació millora, així que els hi hem de fomentar amb jocs que posin a prova la seva activitat física i a tenir bona coordinació entre mans i dits.

91370_04_f ikea-juguetes-infantiles triciclo-de-madera-hape-165501-MLV20363732444_072015-F

De 3 a 6 anys
El joc es converteix en col·laboratiu. Creen mons conjunts amb altres infants, acostumen a tenir una joguina preferida, i expressen amb ella els seus sentiments. Els hi agrada crear amb les mans i manipular objectes tot investigant-los.

arcoiris_de_juguete_de_madera_grande_4 DSC06211 Hape-Anywhere-Art-Studio-2 61taTWFikKL._SX425_ Disfraz-de-Mr-y-Mrs-Potato-infantil-comprar-online-en-Funidelia. hape-0hpq6007-circuito-canicas-quadrilla-xcellerator-p-PHPE0HPQ6007.2

Esperem que aquest post serveixi per donar pistes a l’hora de triar quines joguines són més adients segons l’etapa en la qual es trobi el nostre infant.

plantilla_blog

Castanyada i Halloween

La Castanyada és una de les festes més populars a Catalunya. Se celebra el dia de Tots Sants, tot i que cada cop més ho celebrem més a la seva vigília (entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre). La Castanyada prové d’una antiga festa ritual funerària i consisteix a organitzar un àpat de castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. Tot això regat amb un bon Moscatell. El personatge de la “castanyera” prové del fet que als voltants d’aquesta celebració els carrers s’omplen de petits aparadors on venen castanyes torrades en paperines.

Abans, les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori. Avui en dia és un acte molt més social i no tan solemne.

L’altre protagonista de les cuines en aquesta època és el panellet. El seu origen és incert i existeixen moltes teories al seu voltant. Una de les més populars és la que diu que són una evolució de les ofrenes de pa que es feien als avantpassats com a àpat pel viatge al més enllà.

Amb el temps, aquests pans van anar evolucionant a dolços panellets fets amb ingredients que es conserven molt bé i poden aguantar força dies.
Una altra activitat molt arrelada a Catalunya, són les rifes de panellets. Si us moveu per l’interior del país en aquests dies, no ús estranyeu si en trobeu alguna.

nar6-8

La celebració de “La Castanyada” de mica en mica es va fusionant amb una altra festa popularitzada als Estats Units. El Halloween. Però, és realment un costum de l’altra banda de l’Atlàntic? O bé és que ha sigut allà on s’ha popularitzat?

L’Enginyer tècnic agrícola, David Espejo, assegura en una entrevista en els “Cara a Cara” de Víctor Colomer, que la tradició de la carabassa i els morts prové de molt abans que Halloween.
CastaWeen

David ens explica que Halloween prové d’All-hallow even o sia: vespre de tot sagrat, és a dir: Tots Sants. La cultura celta ja posava espelmes dins de carabasses i va ser la migració irlandesa la que va portar la tradició als Estats Units.

La carabassa i el foc no només té origen europeu, sinó que a Àfrica i Àsia també existeixen rituals similars. De fet, qualsevol recipient o fruita capaç d’encabir una espelma s’ha utilitzat sempre com a eina en memòria dels difunts. D’aquí prové l’expressió “ànima de càntir” que es refereix a les ànimes que es guardaven en recipients d’aigua o carabasses.

L’estètica de fantasmes, caps tallats i zombies de Halloween té el seu origen en els esperits de difunts que anaven a les cases on els hi deixaven menjar. A l’igual que fan ara els nens americans evocant aquella ofrena alimentària. És curiós però, que abans, aquí a Catalunya, ja s’hi deixava menjar als difunts la nit de Tot Sants, i el més típic era deixar-hi el “Pa d’ànima” que està fet precisament de Carabassa.

La paraula Carabassa, prové del llatí carapaccia pel seu valor de recipient. D’aquí venen paraules com cabàs i caparazón. A La Mancha hi ha molts pobles que fins als anys 50 tenien la tradició de posar espelmes dins de carabasses com a ritus pagà que marca el canvi d’estació.
Així que la relació entre la carabassa i el dia de Tots Sants prové de molt abans que Halloween encara que s’ha popularitzat amb aquesta festa.

 

Pumpkin

 

Fonts:

Viquipèdia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castanyada

Sortir amb nens
http://www.sortirambnens.com/fires-i-festes/festivitats-i-tradicions/675

festes.org
http://www.festes.org/articles.php?id=214

Cara a Cara
http://cac.drac.com/200410/20041030.html

Curiositats. cat
http://www.curiositats.cat/la-nit-de-la-carabassa-tambe-es-una-festa-catalana/#more-1878

plantilla_blog

L’adaptació

Amb aquest post volem explicar quin és el nostre concepte de l’adaptació a l’escola bressol i la nostra experiència com a centre educatiu. Parlarem dels tres eixos que intervenen, què són l’infant, la família i la llar d’infants.

Per a un infant, començar a anar a la llar d’infants implica el pas de l’àmbit familiar a l’àmbit social,per tant, això vol dir passar d’un entorn privat amb la seva pròpia organització, educació i relació  de la família, a la incorporació de formes més socialitzades i col·lectives d’educació i d’interacció.

La incorporació a escola bressol facilita que els infants creïn noves relacions amb altres infants i diferents adults, ampliant la seva xarxa social i la de la seva família. Però, a la vegada, també suposa fer front a noves situacions.

L’infant es familiaritza amb un context nou, amb el seu propi ritme i dinàmica. Els espais també són nous ambientats amb elements i jocs absolutament desconeguts per a molts dels infants. Han d’aprendre a acceptar els nous companys de joc, a conviure i a relacionar-se amb ells, i a compartir amb ells l’atenció i la cura de la persona educadora, les joguines, l’espai, el seu temps i les seves experiències vitals.

Les famílies s’adaptaran a la nova situació que implicarà canvis en l’organització quotidiana,  per exemple, els horaris, traspassar responsabilitat a l’educador sense deixar de ser responsabilitat de la família i compartir l’educació de l’infant. Per tant, hi haurà una implicació i col·laboració entre família i escola.

L’escola i l’equip educatiu inicien un procés  per establir noves relacions i nous vincles amb l’arribada  de nous infants. Amb calidesa i qualitat comunicativa les educadores estableixen les relacions interpersonals que determinaran el posterior desenvolupament d’aquestes. Tenim en compte que és la primera vegada que moltes famílies passen per aquest procés, perquè, tot i que per a les persones educadores aquestes situacions es reprodueixen cada any, els infants i les famílies són sempre diferents i, per tant, cap procés d’adaptació és igual.  L’objectiu de l’escola és afavorir aquest procés d’adaptació i establir una relació de cooperació i diàleg amb les famílies.

Per ajudar al fet que aquest procés sigui més sofert proposem un seguit de pautes per les famílies:

  • L’infant es separa un temps del seu ambient familiar i s’ofereix un espai nou ple d’estímuls agradables.
  • Podeu començar a deixar l’infant a estones amb familiars per anar treballant la separació abans d’iniciar la llar d’infants.
  • És molt normal que l’infant exterioritzi els seus sentiments (ràbia, por, inseguretat…).
  • Els pares i mares experimenteu preocupacions ben normals.
  • Les entrades i sortides són moments molt importants, l’acomiadament ha de ser curt, clar i afectuós sense allargar-lo per no crear ansietat a l’infant. Les sortides cal fer-les de manera relaxada i positiva.
  • No fer més canvis en l’adaptació, per exemple, canviar la cuna pel llit, treure xumet, canvi d’habitatge, treure bolquer, l’arribada d’un germanet…
  • L’adaptació a l’escola bressol ha de ser progressiva, començant amb un horari curt i anar ampliant a mesura que l’infant va adquirint seguretat en el nou entorn.
  • Un cop a la llar d’infants és important seguir una rutina d’horaris, això fa que l’infant agafi seguretat.
  • Parleu amb l’infant sobre com ha anat el dia a la llar d’infant amb il·lusió i prepareu junts les coses que porteu cada dia a l’escola.
  • Eviteu fer comentaris negatius davant de l’infant.
  • Aquest període d’adaptació depèn de cada infant, ja que cada persona té el seu ritme.

Amb aquest post volem que les famílies donin la importància que té aquest període d’adaptació per tots els membres de la comunitat educativa. Esperem que us sigui de profit i esperem els vostres comentaris.

Il·lustració de portada de Les Harper

plantilla_blog

Classe oberta de natació

El divendres 19 de juny vam acomiadar el curs de natació 2014-2015 al Club Esportiu Mediterrani. Tots el pares i mares van poder compartir amb els seus fills i filles una estona a l’aigua. Va ser molt divertit, tots ens ho vam passar molt bé. Esperem que durant tot l’estiu tinguem moments d’esbarjo com aquest on gaudir de l’aigua i del bon temps.

Bon estiu a tothom !!!

IMG-20150619-WA0004 IMG-20150619-WA0007

inteligencies_blog

Intel·ligències múltiples

Què entenem per intel·ligència? El concepte ha canviat molt al llarg dels anys amb versions controvertides pel que fa a la seva definició. Tradicionalment es considera la intel·ligència com la capacitat d’adaptació i modificació del medi, així com la capacitat d’antelació a circumstàncies, saber prevenir i també la capacitat de resoldre problemes.

Però estem d’acord amb definició?

El psicòleg, investigador i professor Howard Gadner va crear la teoria de les intel·ligències múltiples ampliant així un ventall de capacitats o habilitats que posseeix tota persona. Com va anomenar i definir les diferents intel·ligències?

INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

Capacitat per estructurar les funcions del llenguatge

INTEL·LIGÈNCIA LÒGICO-MATEMÀTICA

Capacitat per construir hipòtesis, crea solucions, resoldre problemes, estructurar elements per fer deduccions, etc. Considerem aquesta la intel·ligència més abstracta.

INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICA-CORPORAL

Capacitat de fer anar el cos i la ment a una. Destresa muscular, control motriu tant la motricitat fina com la grossa.

INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

És l’habilitat per expressar-se musicalment. La sensibilitat al ritme, el to, el timbre, etc.

INTEL·LIGÈNCIA VISUOESPACIAL

És la capacitat d’ubicar-nos en l’espai i poder representar-lo mentalment.

INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

Capacitat de reconèixer els mateixos sentiments i estats d’ànim. La capacitat de mantenir relacions socials.

INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

Reconèixer amb facilitat els nostres sentiments i emocions i poder utilitzar-los en la nostra conducta.

INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

Habilitat per entendre el món natural.

Totes i cadascuna d’aquestes capacitats les tenim d’ençà que naixem i per tant els infants en major o menor mesura les utilitzen. Nosaltres com adults tenim el paper d’oferir situacions per a potenciar-les i poder-les reconèixer.

Per tant, no entenem la intel·ligència com una cosa estàtica sinó que pot evolucionar en el temps mitjançant l’estimulació.

El joc juga un paper molt important, ja que és el motor de tots els aprenentatges dels infants. Aquests construeixen nous coneixements a través del joc i nosaltres com acompanyants de la seva educació hem de tenir-ho sempre present. Saber com potenciar a cadascú la seva habilitat i reforçar les altres per crear un equilibri en les diferents capacitats.

Bibliografia:

-Antunes, C. (2006)” Juegos para estimular las inteligencias múltiples” (Madrid:Narcea)

-Gardner, H. (1995),” Inteligencias múltiples” (Barcelona:Paidos)

com parlem als infants

Parla’m bonic

A partir de les Jornades d’experiències professionals innovadores en l’educació infantil que es van fer a Blanquerna, l’equip educatiu de la Llar d’infants Guinyol, hem arribat a diverses conclusions sobre com hem de parlar als nostres infants.

El més important a l’hora de mantenir una conversa amb el petit és transmetre empatia i la millor forma de fer-ho és recolzar-nos en contes, històries o metàfores que facin entendre als infants que la seva manera d’actuar ha de ser bo per ells i per als altres. Per aconseguir-ho, com a adults, haurem de fer un bon ús del significat de les paraules. No podem definir un acte de l’infant com a “caca” quan el que volem dir és que allò no està ben fet.

Un altre aspecte a tenir en compte és la diferència entre el pensament subjectiu i el categòric. Hem de saber diferenciar entre el que és la nostra opinió i el que és una definició. Si una cosa no ens agrada, no direm: “Això és dolent” hauríem de dir “Crec que això no està bét”. Hem de transmetre una actitud respectuosa envers el nostre entorn. L’infant ha de ser conscient que la seva opinió no és l’única i que ha de saber entendre que hi han altres punts de vista. Així doncs, estarem educant a l’infant d’una manera assertiva.

Els sentiments també es poden educar. Els pares, com a educadors, han de saber mostrar els seus. Així l’infant serà capaç d’entendre’ls, identificar-los i poder mostrar els seus propis. A vegades l’infant utilitza frases per ocultar els seus veritables sentiments com “m’és igual” Els adults hem d’estar alerta per ajudar a clarificar els seus sentiments i deixar un temps si en aquell moment no els vol exterioritzar.

A l’article Fes-te fan de l’expressió “a vegades” d’Eva Bach, llegim que aquesta expressió serveix per a molt. És àmplia i ens fa tenir present la diversitat, les diferents facetes i comportaments de les persones. És una bona eina per evitar etiquetes i intentar així parlar sempre en positiu.

Hem de tenir en compte l’ordre en què construïm les nostres frases. És important que després de corregir un comportament, afegim un reforç positiu de cara a la seva autoestima. Fixem-nos en l’exemple que en posa Eva Bach: En l’opció A, imaginem que li diem al nostre fill: Ets bon noi però has d’aprendre a controlar-te perquè ets massa impulsiu” I l’opció B on li diem justament a l’inversa: “Has d’aprendre a controlar-te perquè ets massa impulsiu, però ets molt bon noi”.

Tot això ens demostra que utilitzar bones paraules amb els nostres infants ajuda al fet que siguin empàtics, a expressar d’una millor manera els seus sentiments i a tenir una visió més oberta i comprensiva del seu entorn.

Un bon exemple de conte per explicar als infants és “Les paraules dolces” de Carl Norac on una família d’hàmsters parlen d’una manera bonica entre ells.

menjar i parlar blog

Logopèdia: Relació entre el menjar i la parla

Marta Rabasseda logopeda especialitzada en llenguatge escrit i comunicació explica la relació entre com es menja i el desenvolupament del llenguatge. En un article de la revista Prisma, on ella és col·laboradora.

Ella destaca com una alimentació adequada influeix directament en l’adquisició de la parla en l’infant.

En un primer moment l’anatomia oral del nadó està dissenyada per prendre llet. Per alimentar-se, el nadó, ha de coordinar els moviments de succió, deglució i respiració, i per això estan implicats llavis, paladar, llengua, mandíbula i les galtes, aquests òrgans posteriorment seran necessaris també per parlar.

La força que van agafant els llavis permetrà poder dir un dels primers sons: la “M” i la “P

Com a professional destaca com les possibilitats motores i posturals influeixen a l’hora d’anar introduint els diferents aliments, les diferents textures i l’alimentació sòlida. Els moviments que es fan servir per menjar són la base pel desenvolupament de l’aspecte motor de la parla.

L’infant va adquirint la possibilitat de menjar els diferents aliments al mateix temps que va adquirint maduresa per ser capaç de produir les primeres paraules intel·ligibles.

Es pot comprovar que existeix una estreta relació entre els patrons d’alimentació i la parla, ja que comparteixen els mateixos òrgans o estructures anatòmiques. Si els canvis d’alimentació es fan en el moment adequat, afavorim el desenvolupament de la musculatura.

Una alimentació tova, amb aliments molt triturats fa que l’acció de la musculatura cal sigui mínima. Per tant l’aparell articulador pot convertir-se en disfuncional per immadur. Per parlar hem de moure adequadament l’òrgan implicat per produir el so que volem.

La millor manera d’estimular i reforçar aquest moviment, és mossegant, mastegant i deglutint. Hem de tenir en compte que l’infant està programat per sobreviure, és el primer que no es vol ennuegar i el seu cos està preparat per evitar-ho. Per tant no hem de tenir por d’introduir sòlids en el seu moment.

Fins ara hem vist que la relació entre el menjar i la parla té a veure amb la part motora del llenguatge. Al desenvolupament de la parla també intervenen factors emocionals i socioafectius i el tarannà individual de cada infant.

bacalla_blog

Pètals de bacallà fresc i carbassó

Us presentem una recepta fantàstica per fer a casa en tan sols 20 minuts. Apta per a infants a partir dels 7 mesos. Aquesta recepta és lleugera i digestiva que combina peix blanc i les verdures.

Preparació:
Al mercat: 1 carabassó petit, 1 patata xarlot, 1 branca de julivert i un llom de bacallà fresc (40g)

Al Súper: Oli d’oliva.
Per als majors d’1 any: 1 fulla de llaurer, 3 o 4 fulles de farigola i 3 o 4 grans de coriandre

A Casa: fusta per tallar, ganivet petit de punta fina, dos plats, paper transparent, un bol, una olla, un pelador, tisores i forquilla.

Comencem a cuinar!
Tallem els extrems del carabassó, el rentem, i el tallem a daus grans sense treure la pell per donar color a la crema.

Rentem i pelem la patata. Tornem a rentar-la i la tallem en trossets

Posem les verdures a coure 15 minuts. Un cop cuit tirem l’aigua a la pica i guardem la verdura al bol.

Tornem a omplir d’aigua l’olla i la posem al foc. Quan bull posem el llom de bacallà durant 7 minuts. Pels majors d’1 any hi afegirem el llaurer, la farigola i el coriandre. Mentre es cou el bacallà rentem el julivert, l’escorrem, el desfullem i el tallem a trossets petits amb les tisores.

Aboquem el julivert picat a les verdures i ho xafem tot junt. Ho aboquem al plat, li donem forma de cercle i li afegim un raig d’oli per sobre.

Separem amb els dits els pètals de bacallà i els disposem a sobre de la verdura.

I ja podem gaudir d’un plat saludable i ben bo!