Tag Archives: LLar d’infants

009 recepta_alberginia

Mini Pizzes d’Albergínia

Aquesta recepta amb verdures és perfecta per a aquests dies en què arribem a casa amb poc temps però amb ganes de preparar alguna cosa bona i saludable per a tota la família.

Aquest sopar ràpid conquerirà els nostres paladars, ja que aquestes mini pizzes d’albergínia estan boníssimes!

Poc esforç i pocs minuts, aquesta és la nostra premissa per avui. En res tindrem llest el plat principal del sopar al qual podrem acompanyar amb una amanida o alguna cosa lleugera.

mini-pizza-berenjena

INGREDIENTS

  • albergínies
  • tomàquet fregit o salsa de tomàquet
  • sal
  • oli d’oliva extra verge
  • formatge parmesà ratllat

PAS PER PAS

  1. Rentem bé les albergínies i les tallem en rodanxes d’uns 8 mm de gruix i les distribuïm en una font coberta amb paper de forn.
  2. Fem talls poc profunds sobre la carn de les albergínies, ruixem amb oli, salem i posem al forn a 180 ° C uns 15 o 20 minuts, girant a meitat cocció.
  3. Retirem del forn, untem cada llesca amb tomàquet fregit, empolvorem amb una mica de formatge ratllat i tornem a ficar al forn, aquest cop a 200°C, uns 4 minuts, fins que el formatge s’enrosseixi.

Llest! Bon profit!

mini-pizza-berenjena-2

 

font: https://www.pequerecetas.com/receta/mini-pizzas-de-berenjena/
003_SEXUALITAT

Parlem de sexualitat

La sexualitat infantil és una de les portes a través de la qual el nen desenvolupa la seva personalitat i les seves relacions amb l’afectivitat. La sexualitat és un aspecte natural en els éssers humans, una funció de la persona com menjar, caminar, llegir, estudiar, etc. I com a tal, ha de ser un tema tractat amb naturalitat, honestedat, afecte, i ha de tenir el seu propi espai dins del procés educatiu del nen.

foto-de-un-nino-y-una-nina-comparando-sus-partes-intimas

Les manifestacions de la sexualitat durant els primers anys són molt flexibles respecte als rols tradicionals. Els infants senten afecte més enllà del gènere i aquestes manifestacions de sexualitat són saludables pel seu desenvolupament integral.

En tot aquest procés, la família i la figura de l’educador són molt rellevants. Cuidar els missatges i actituds amb els que es respon a les manifestacions de la sexualitat de l’infant són fonamentals en la sensibilitat i les emocions dels petits. S’ha de tractar de parlar als infants de manera senzilla i el més proper a la realitat possible.

kid-couple-sad

Crear experiències educatives que generin un aprenentatge positiu al voltant de la sexualitat fomenten un correcte desenvolupament emocional que desemboca en conductes adultes molt més tolerants, d’igualtat i fins i tot de prevencions d’actituds violentes.

plantilla_slider

Diguem adéu als bolquers

Una de les etapes del desenvolupament dels infants que els pares solen esperar amb més tensió és el moment de treure el bolquer.

És un moment esperat no només per veure créixer a l’infant, sinó també per deixar de canviar bolquers. Deixar el bolquer és un aprenentatge, i com a tal, cadascú necessita el seu ritme. Hi han infants que ho aprenen molt ràpid i hi han d’altres que els hi és més difícil. En general, contra més petits comencem més temps triguen a entendre el procés.

Et será molt més fácil ajudar al teu fill o filla a deixar el bolquer tenint en compte els següents punts:

Has d’identificar si l’infant està preparat
Primer de tot hem de tenir en compte que no hi ha una edat concreta per deixar el bolquer. Hem de detectar si l’infant està llest obvservant si entén instruccions sencilles, camina i seu sol, intenta imitar-te quan tu vas al bany o si pot pujar-se i baixar-se els pantalons. Cal tenir molt present que cadascú té els seus propis temps d’aprenentatge.

Has de tenir el material adequat
No comencis el procés de dir adéu al bolquer sense tenir un orinal adequat o un seient adaptador de WC. Sobretot busquem firmesa i estabilitat
Crea una rutina
Podem començar seient a l’infant a l’orinal totalment vestit a la seva hora que normalment sol fer les necessitats. Així l’acceptarà i el veurà com un hàbit. Ha d’estar en un lloc accesible i sobretot no forçar ni obligar.
Digues adéu al bolquer
Un cop l’infant ja té el costum de seure a l’orinal, hem de treure el bolquer tot explicant que és la forma de fer-ho dels grans i que ens hem de treure la roba per fer-ho. Recorda, no exigir mai, l’infant ha d’aquirir l’hàbit per ell mateix.

Mostra-li com es fa
La imitació és un dels punts claus en l’aprenentatge i a l’hora d’anar al bany serveix per agafar rutines i procesos de com fer-ho, de com netejar-se i de com rentar-se les mans.
Explica-li el procés
Es important saber la relació que hi ha amb el WC. Que sápiga que les necessitat es fan allà, que s’ha d’aixecar la tapa, tirar de la cedena, baixar-la i rentar-se les mans.
Motiva’l a ser independent
Hem d’estar disposats a deixar a l’infant a anar per casa sense panyal i rentar els seus descuits. Hem de ser pacients amb el temps que passa assegut a l’orinal. Molts d’ells poden estar més d’un minut abans de començar a fer les seves necessitats. És un temps necessari d’agafar confiança amb l’orinal. El millor és acompanyar-los i seure amb ells, llegir un conte, etc.
Compra roba interior d’entrenament
Hi ha roba interior amb protecció extra absorvent per aquesta etapa. Introdueix-los gradualment i segueix usant bolquers normals a la nit.
Accepta els accidents amb bon humor
Els nostres fills i filles están en una etapa d’aprenentatge a molts nivells així que hem de tenir paciència i sobretot no enfadar-nos amb ells pels seus accidents.
Comença el seu entrenament nocturn
Encara que controlin les seves necessitats diaries, les nocturnes són més lentes d’aconseguir, i en algúns casos és normal que sigui fins als primers anys escolars. Per ajudar-lo, no li deixis beure molt líquid abans d’anar a dormir, digues-li que et pot avisar a la nit si es desperta o deixa-li el seu orinal al costat del llit per que estigui segur.
Celebra-ho
És molt important celebrar les necessitats ben fetes a l’orinal però sense exagerar-ho. Hem de donar-li la importància justa ja que si no, podem causar-li nervis per tal que l’infant ho entén com un esdeveniment massa important anar al WC.

 

MENGEN_SOLS

Ja mengen sols!

Quan fan el seu primer any els nens i nenes començant a menjar sols.
Fins als tres anys se’ls introdueix més varietat a la dieta per mantenir un ritme adequat de creixement. També canviarà la presentació dels plats i l’objectiu és evitar el dèficit de nutrients.
Aquesta és l’etapa d’adaptació a l’alimentació adulta, la família és el pilar bàsic per la formació d’alguns hàbits alimentaris i aquests es reforçaran des de la llar d’infants.

child-932083_960_720

Què passa quan comencen a menjar sols?

Es produeix un avenç en la maduració psíquica i motora, i l’infant es fa menys dependent dels pares.
Les dents de llet es completen cap als dos anys i mig
El ritme de creixement és menor que el lactant, augmenta uns dos quilos i mig a l’any i creix uns 12 centímetres als dos anys i 9 als tres.

 

child-1566470__340

Canvis a la seva activitat psicomotora

És important que els infants s’esforcin el menjar sols sense l’ajut dels adults. D’aquesta manera perfeccionant la seva capacitat manual.
Cap als 2 anys, a l’etapa de la negació, els infants ja mostren preferències alimentàries que van canviant amb el temps. No s’ha de prestar gaire atenció, ja que si l’infant rebutja un aliment, li podem tornar a o oferir al cap d’uns dies per veure com reacciona.
La capacitat de selecció es fa evident als dos i tres anys. És possible que l’infant demani aliments que no estan al Seu plat. És positiu donar-li aprovar i desenvolupar el seu llenguatge aprenent nous noms d’aliments.
Una altra forma d’ajut per menjar millor és fer unes presentacions atractives de colors vius. L’ambient del menjar haurà de ser tranquil perquè l’infant mossegui bé els aliments.

child-559415_960_720

La infància és una etapa idònia per aprendre a menjar de forma saludable gràcies a l’ajut dels pares, educadors, i professionals de la salut. Els hàbits alimentaris adquirits en aquest període determinen la futura alimentació de l’adult. Per aconseguir unes bones costums és necessari realitzar una dieta equilibrada  que permeti un creixement i desenvolupament adequats.

Així que paciència i bons aliments i una mica d’exercici cada dia.

via GIPHY

plantilla_slider

Montessori

Una de les metodologies més de moda en educació infantil és el mètode Montessori. Aquesta no és una pedagogia nova, sinó que ja compta amb més d’un segle de creació. La seva ideòloga va ser Maria Montessori, una pedagoga italiana que entre altres coses, va ser la primera dona italiana en graduar-se com a doctora.

L’autora del procediment defenia el joc com a eix de les activitats dels infants i que a través d’ell investiga i es relaciona amb el seu entorn. D’aquesta manera, els petits realitzen processos d’aprenentatge individuals fonamentals pel seu creixement.

Per entendre millor aquest camí d’ensenyança, ens hem de fixar en els dos pilars fonamentals:
– La llibertat dins d’uns límits
– Un entorn preparat per garantir l’experiéncia

El Montessori ens proposa un entorn favorable perquè els infants descobreixin per ells mateixos l’interès per viure experiències, formar associacions i créixer en el seu aprenentatge.
Així, l’educador o guia, es converteix en un dissenyador d’espais que ha de construir aquest entorn favorable per estimular la llibertat d’aprenentatge sense impediments.
Els elements d’aprenentatge han d’anar en línia amb el mètode.

Des de la Llar d’infants guinyol, creiem que aquesta via és molt vàlida i que reforça positivament l’educació dels nostres infants. Moltes de les nostres activitats del dia a dia estan inspirades en ella.

El_conte_i_el_llenguatge

El conte i el llenguatge

Hi havia una vegada,  és la manera en què comencen moltes de les històries que més recordem. Expressions i diàlegs entre personatges d’aventures queden gravats per sempre al nostre cap. Gràcies al fet que una vegada i una altra ens les han llegit i repetit. Avui volem parlar de la importància de la lectura compartida. Llegir és un dels hàbits més saludables que hi ha pel nostre cervell i per la nostra formació. Estimular als petits amb lectures compartides és d’allò més enriquidor i una eina importantíssima a l’hora d’estimular el llenguatge. Podem extreure’n 6 factors clau:

– Els infants necessiten escoltar paraules per saber-ne el significat i el context. Per això parlar correctament als petits és molt important.

– Els infants aprenen noves paraules d’allò que els hi interessa.

– Els petits aprenen millor quan els adults dialoguen i responen amb ells.

– Els infants aprenen millor quan el sentit d’allò que escolten és clar.

– Vocabulari i gramàtica s’aprèn a la vegada

– Les converses positives són claus pel desenvolupament del llenguatge.

Tots aquests punts els podem activar amb una lectura de contes compartida. És una de les maneres més eficients de desenvolupar el llenguatge dels petits.

children-1822474_1920


llar d'infants, guinyol, sants, eduació infantil, 0-3 anys, esola bressol, guardería,
plantilla_slider

La vida quotidiana

Avui us volem parlar de l’importància que tenen en l’educació de l’infant les activitats de la vida quotidiana.

A la llar d’infants, aquestes activitats són l’eix de l’ambient educatiu i tenen la mateixa importància que el joc i l’experimentació, promovent conjuntament el desenvolupament de les capacitats dels infants.

Els moments d’higiene, el joc, el descans i l’alimentació son els moments que es reprodueixen en les activitats de la vida quotidiana.

Els infants s’orienten en aquests diferents processos i s’habituen a l’organització específica de la nostra escola bressol, hi adquireixen els valors implícits que l’equip pedagògic els atribueix. La vida quotidiana facilita a l’infant a aprendre a viure, relacionar-se i conèixer. Les petites accions assegurem el benestar físic de l’infant satisfent les seves necessitats bàsiques en n ambient agradable. Respectem el temps dels petits dins de la rutina i acompanyarem amb una relació afectiva que generi confiança i seguretat per emprendre el camí cap a l’autonomia.

Aquestes petites coses representen uns moments privilegiats en la relació entre l’infant i l’adult.

Faciliten que es pugui parlar amb l’infant, amb intimitat, i no només per ajudar-lo a menjar, a vestir, a rentar mans, sinó per establir una relació mútua profunda. Aprofitar aquests moments per estrènyer la relació afectiva, comunicar-nos interessant-nos per ell, parlar de la seqüència d’accions, anticipar l’acció que farem, demanar-li el que esperem que faci, posar paraules a les seves accions, respondre als seus interessos…

El diàleg que s’estableix en aquestes situacions i la seva repetició al llarg del dia i de la setmana permet que l’adult comprengui els senyals dels infants, i així pot satisfer-los. A la vegada l’adult coneix els ritmes, el nivell de participació en l’activitat quotidiana i estableix unes formes adaptades a cadascun. Els infants prenen part activament, en la vida quotidiana, Poden anticipar-se al gest i a l’acció, hi participen amb alegria.

Cal estar pendent de les reaccions de l’infant per veure si segueix la seqüència d’accions habitual: el seguiment de les mirades, l’observació dels objectes, etc.

Algunes estratègies per aconseguir-ne la cooperació poden ser acompanyar l’acció de l’infant amb la mirada acollidora i la paraula; conciliar el ritme de les atencions amb el ritme de l’infant; donar-li temps perquè pugui expressar la seva intenció; convidar-lo a participar tenint en compte la seva iniciativa, facilitant-li que hi prengui part, però sense insistir. L’estructura organitzativa és molt important en totes les activitats d’atenció personal.

Les situacions de vida quotidiana tenen un gran valor relacional i educatiu. En aquestes, el cos i les emocions conformen una realitat. S’incrementen les mirades, l’atenció personalitzada de l’adult, l’escolta… lapersona referent retorna la mirada amb la seva expressió, una imatge on mirar-se i amb la que comparar-se.

plantilla_blog

Taller de ContaKids

Aquest mes de desembre dins del nostre programa Belluga’t tindrem de convidada a Sofía Nola creadora de ContaKids, una metodología que profunditza en la comunicació entre pares i fills. El taller es farà el dia 15 de desembre a les 17h i té un preu de 3€ per familia. Els grups estaran formats per un adult i un infant.

 

CONTAKIDS

Un contacto único de danza improvisada entre padres e hijos

“Contakids es una metodología que desarrolla la idea de utilizar el contacto físico como una forma más profunda de la comunicación entre padres e hijos, y que se encontrará agradable. Al trabajar con los movimientos corporales, el niño puede mejorar sus habilidades motoras y la confianza en sí mismo , mientras que los padres llegan a desarrollar un vínculo de confianza con sus crías “.

Beneficios

  • Los padres y los niños desarrollan una forma más profunda de la comunicación.
  • Los niños aumentan y mejoran sus habilidades motoras y de confianza en sí mismo.
  • Los niños aprenden sobre autosuficiencia y desarrollan un espíritu independiente, lo que permite un movimiento físico de baile / más abierto.
  • Los padres a crear un vínculo de confianza entre su hijo y ellos mismos.
  • Los padres aprenden a interactuar con los niños de igual a igual, donde
    se apoyan incondicionalmente.
  • El aprendizaje y la experimentación de nuevas formas de movimiento
    caer, levantarse del suelo, etc.
  • Igualdad en términos de funciones que el adulto y el niño toman.
  • Cada uno es libre de elegir su próximo movimiento; nada es forzado, lo
    que permite la plena expresión y la experiencia de los procesos internos
    maravillosos de padres y hijos.
  • El simple placer de jugar con nuestros hijos.
  • Posibilidad de presencia completa (mindfullness), la relajación para la
    diversión y la risa.
  • Volver a aprender cómo jugar con nuestros hijos y niño interior.

Propuesta
Clase: Calentamiento, Juegos de suelo, Momento Selva, Momento Mar, Danza en parella, Circulo final y Retorno a la calma.
Edades : entre los 2 y los 4 años para los niños, no tienen por que ser solo los padres, pueden ser los abuelos, los primos, los padrinos, el familiar que sea desde que se pueda mover.

centre_deucatiu_blog

11 punts a valorar d’un centre educatiu

L’elecció de l’escola pel nostre infant no és només una prioritat sinó també una responsabilitat.

Abans de preguntar-nos quina és la millor opció, hem de preguntar-nos quina és la millor pel nostre fill. El més important ha de ser tenir clar en quina persona volem que el nostre fill es converteixi. Per això hem de posar en una balança el mètode educatiu, els idiomes, la religió o la integració del centre en la societat. L’escola ha de ser una prolongació del que l’infant viu a casa.

Per fer-nos una idea global del centre, hem de saber com és el seu projecte pedagògic, com és la comunicació amb les famílies, si hi ha facilitat d’accés a l’equip directiu, si es realitzen activitats extraescolars i si participa en programes d’innovació, ja que són indicadors d’un professorat motivat. La millor manera de conèixer aquests aspectes és assistint a les jornades de portes obertes.

Per últim, hem de saber que la decisió no és irreversible. El fet de començar en un centre i veure que no s’adequa a les expectatives que teníem no significa que no es pugui canviar de centre.

A continuació analitzem els 11 aspectes principals en la tria del centre educatiu:

  1. El projecte educatiu
    És el mètode que empra el centre per assolir els resultats esperats dels seus alumnes al llarg de tot el procés formatiu.
  2. La confessionalitat
    Permet saber quin paper té la religió en l’educació dels alumnes.
  3. La formació
    Quants idiomes s’utilitzen, quins materials, quines notes mitjanes treuen a selectivitat, quina importància reben segons quines assignatures, etc. Tot això ens dóna una imatge global del nivell educatiu de l’escola.
  4. Perfil dels alumnes
    Saber quants alumnes hi ha per aula, si és de caràcter internacional i la relació que tenen amb el seu professorat.
  5. Instal·lacions
    Laboratori, biblioteca, gimnàs, zones de lleure, etc. Són espais necessaris per a una àmplia formació de l’alumne més enllà de l’aula.
  6. Preu
    A banda del preu de la matrícula i la mensualitat, hem de tenir en compte tots els extres que suposarà portar al nostre fill a un centre. Menjador, activitat extraescolar, transport, llibres de text. Tenir en compte aquests aspectes, sabrem el cost total.
  7. Serveis essencials
    Menjador, transport, servei mèdic, bona accessibilitat són serveis importants també i essencials en segons quins casos.
  8. Activitats extraescolars
    Les activitats extraescolars del mateix centre poden complementar la formació del nostre fill o filla i tenen l’avantatge que no cal desplaçament per realitzar-la. D’altra banda també és bo sortir del centre educatiu per relacionar-se amb altres nens i nenes d’altres escoles.
  9. Serveis d’orientació
    A banda del projecte educatiu és bo que el centre tingui un servei d’orientació on fomentin a l’alumne a descobrir i potenciar les seves motivacions.
  10. Tutories
    El tutor és el nexe entre la família i l’alumne. Segueix en primera persona el procés i l’evolució de l’alumne així com les relacions socials que fa dins de l’escola. Pot detectar qualsevol problema en l’aprenentatge o en l’adaptació. Un bon programa de tutories permet una bona comunicació entre la família i l’escola.
  11. Associació de pares
    Una forma d’implicar-se i prendre part activa de la formació del nostre fill o filla és formant part de l’Associació de Pares del centre. Una associació de pares activa pot mantenir un diàleg fluït amb el centre i involucrar-se de manera activa en la formació dels petits i joves.
blog_bellugat

Belluga’t

A la llar d’infants Guinyol busquem any rere any millorar i aprendre junt als petits.

Per això tot l’equip educatiu ens sentim orgullosos d’emprendre un nou projecte que començarem aquest mes d’octubre.

Us presentem Belluga’t: el projecte de dansa que crea una harmonia entre el cos i el moviment reforçant el vincle entre l’infant i la família.

Des de la Llar d’infants Guinyol, hem observat que a l’escola bressol, la dansa no forma part important del dia a dia dels infants. Altres propostes com llengua, música o plàstica ocupen la major part del temps oblidant la dansa o deixant-la en un segon termini.

Un bon desenvolupament motriu en la persona, et fa tenir una millor consciència de tu mateix i del teu entorn. D’aquesta manera millora la relació amb un mateix i amb els qui t’envolten.

De 0 a 3 anys, el cos es forma, creix i aprèn a passes de gegant. En aquesta etapa, adquirim coordinació, equilibri i destresa que ens ajudarà a tenir una bona harmonia i un bon coneixement del nostre cos. A més, el llenguatge d’aquesta etapa és essencialment no verbal, Belluga’t ajuda a l’infant a expressar-se amb el cos.

La dansa és la màxima expressió del cos humà. Ballant, ens expressem, projectem i transmetem el que sentim. És l’art que dóna veu al nostre cos.

Doncs, si als nostres primers anys, desenvolupem la major part de les nostres capacitats motrius i la dansa és la màxima expressió d’aquestes capacitats, per què no li donem la importància que  li correspon?

Els valors de Belluga’t són:

  • Compartir un moment creatiu entre família i companys
  • Reforçar l’empatia gràcies a entendre la diversitat de moviments de cada persona.
  • Estimular el treball en equip i la sensació de grup.
  • Impulsar la intel·ligència emocional a través de l’estima al propi cos.
  • Crear una estima cap a la dansa.

Belluga’t és un projecte integrador:

L’infant és el protagonista de l’acció. Belluga’t crea un reforç positiu en ell, a través del mestre i la família; ajudant a estrènyer els vincles afectius i millorant l’autoestima.

El mestre és el mediador entre la dansa, l’infant i la família, provocador de situacions, observador i acompanyant en tot el projecte.

grupos