Tag Archives: Llar d’infants en Sants

plantilla_blog

Classe oberta de natació

El divendres 19 de juny vam acomiadar el curs de natació 2014-2015 al Club Esportiu Mediterrani. Tots el pares i mares van poder compartir amb els seus fills i filles una estona a l’aigua. Va ser molt divertit, tots ens ho vam passar molt bé. Esperem que durant tot l’estiu tinguem moments d’esbarjo com aquest on gaudir de l’aigua i del bon temps.

Bon estiu a tothom !!!

IMG-20150619-WA0004 IMG-20150619-WA0007

inteligencies_blog

Intel·ligències múltiples

Què entenem per intel·ligència? El concepte ha canviat molt al llarg dels anys amb versions controvertides pel que fa a la seva definició. Tradicionalment es considera la intel·ligència com la capacitat d’adaptació i modificació del medi, així com la capacitat d’antelació a circumstàncies, saber prevenir i també la capacitat de resoldre problemes.

Però estem d’acord amb definició?

El psicòleg, investigador i professor Howard Gadner va crear la teoria de les intel·ligències múltiples ampliant així un ventall de capacitats o habilitats que posseeix tota persona. Com va anomenar i definir les diferents intel·ligències?

INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

Capacitat per estructurar les funcions del llenguatge

INTEL·LIGÈNCIA LÒGICO-MATEMÀTICA

Capacitat per construir hipòtesis, crea solucions, resoldre problemes, estructurar elements per fer deduccions, etc. Considerem aquesta la intel·ligència més abstracta.

INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICA-CORPORAL

Capacitat de fer anar el cos i la ment a una. Destresa muscular, control motriu tant la motricitat fina com la grossa.

INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

És l’habilitat per expressar-se musicalment. La sensibilitat al ritme, el to, el timbre, etc.

INTEL·LIGÈNCIA VISUOESPACIAL

És la capacitat d’ubicar-nos en l’espai i poder representar-lo mentalment.

INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

Capacitat de reconèixer els mateixos sentiments i estats d’ànim. La capacitat de mantenir relacions socials.

INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

Reconèixer amb facilitat els nostres sentiments i emocions i poder utilitzar-los en la nostra conducta.

INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

Habilitat per entendre el món natural.

Totes i cadascuna d’aquestes capacitats les tenim d’ençà que naixem i per tant els infants en major o menor mesura les utilitzen. Nosaltres com adults tenim el paper d’oferir situacions per a potenciar-les i poder-les reconèixer.

Per tant, no entenem la intel·ligència com una cosa estàtica sinó que pot evolucionar en el temps mitjançant l’estimulació.

El joc juga un paper molt important, ja que és el motor de tots els aprenentatges dels infants. Aquests construeixen nous coneixements a través del joc i nosaltres com acompanyants de la seva educació hem de tenir-ho sempre present. Saber com potenciar a cadascú la seva habilitat i reforçar les altres per crear un equilibri en les diferents capacitats.

Bibliografia:

-Antunes, C. (2006)” Juegos para estimular las inteligencias múltiples” (Madrid:Narcea)

-Gardner, H. (1995),” Inteligencias múltiples” (Barcelona:Paidos)

santjordi_blog

Recomanacions per Sant Jordi

Si encara no teniu clar quin serà el conte que regalareu als vostres infants el dia de Sant Jordi, aquí us oferim un recull de 15 contes perquè us ajudi en la vostra elecció. Esperem que us sigui de profit i ens agradaria que compartiu els vostres suggeriments literaris!

Contes d’autor

A TODOS LOS MONSTRUOS LES DA MIEDO LA OSCURIDAD
Michäel Escoffier
Kris Di Giacomo
Un bon conte per aquells petits que tenen por alhora d’anar a dormir. Als monstres tenen el mateix sentiment i podran empatitzar-se amb els personatges. Aquest llibre serà com deixar la llumeta encesa a la tauleta de nit.

 

COCO Y LA LUNA
Emilio Urberuaga
Coco està cansat de gronxar-se a la nit. Ara vol la Lluna per ell sol. El robatori d’aquest provocarà problemes al llop, els astronautes, a la seva amiga i, fins i tot a ell mateix! Com ho solucionarà?

 

COLORES
Hervé Tullet
L’autor és un geni dels llibres interactius, juga amb els colors i fa que el lector també participi del joc. Convida a experimentar, enfosquir, aclarir, barrejar, descobrir… Un conte que deixarà la memòria de l’infant plena de colors, admiració i plaer.

 

A PROP
Natalia Colombo
Joan Barahona
RECOMENACIÓ DE LECTURA (Premi FNLIJ Brasil) – 2011
II PREMI DELLE PALME DE LITERATURA INFANTIL (Itàlia) – 2009
I PREMI INTERNACIONAL COMPOSTELA PER A ÀLBUMS IL·LUSTRATS 2008
PLA NACIONAL DE LECTURA (PNL Portugal)
PREMI COMPOSTELA
Amb un senzill plantejament en el fons i en la forma, el I Premi Compostela és una faula contemporània sobre la incomunicació, una reflexió poètica sobre les persones i les seves emocions.

 

LA VOCECITA
Michaël Escoffier
Di Giacomo
Partint d’una anècdota el conte aprofita per ensenyar normes d’higiene, respecte per l’altre i corregir els errors que es cometen. Finalment un toc humorístic que sorprendrà a tots.

 

 

Clàssics Contemporanis

 

EL GLOBITO ROJO
Iela Mari
MEJOR LIBRO DEL AÑO (Alemania ) – 1969
PLAN NACIONAL DE LECTURA (PNL Portugal)
Disseny minimalista i depurat que va marcar una època. Un llibre sense text que parla del procés de metamorfosi d’un globus en altres objectes des d’una visió molt avantguardista.

 

FREDERICK
Leo Lionni
Eulàlia Planas Bacarisas
PLA NACIONAL DE LECTURA (PNL Portugal)
Tots els ratolins recol·lectaven fruits i menjar per al dur hivern, menys en Frederick, que recollia colors i raigs de sol com tot bon poeta i artista.

 

 

LA CASA MÉS GRAN DEL MÓN
Leo Lionni
Marta Borrás
Una casa de caragol gran com una catedral, cridanera com un pastís d’aniversari, rodona com un circ. No serà pas difícil d’arrossegar?

 

EL PEIX IRISAT
Marcus Pfister
El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l’animal més bonic de l’oceà. Tot i això, es troba sol. Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? Un llibre amb il·lustracions meravelloses que ens ensenya la importància de saber compartir.

 

LA OLA
Suzy Lee
Meravelloses il·lustracions amb aquarel·la, recrea els jocs infantils que tots hem fet alguna vegada amb les ones del mar, ens recorda la nostra infància. “El pliegue entre las dos páginas de un libro es la línea entre el mundo real y el mundo imaginario”
Suzy Lee.

 

Contes Tradicionals reinventats

 

¿POR QUÉ?
Michel Van Zeveren
Rafael Ros
Una nova caputxeta i un nou llop on la curiositat de la nena pren tot el protagonisme a través d ‘un exastiu interrogatori! Tant l’infant com l’adult arribaran a identificar-se amb algun personatge!

 

ÉRASE DOS VECES HANSEL Y GRETEL
Belén Gaudia
Pablo Macías
Una oportunitat al conte de sempre sense sexisme, violència ni desigualtat. Màgic divertit i coeducatiu.

 

LA VERDADERA HISTORIA DE LOS TRES CERDITOS
Jon Scieszka
Lane Smith
Narra la història des del punt de vista del llop, que només volia demanar una tassa de sucre als veïns. Ens planteja diferents qüestions.

 

CENICIENTA
Kuêta Pacovská
Una nova visió del clàssic conte amb il·lustracions meravelloses de Pacovská guardonada amb diferents premis internacionals. Un conte per a infants i adults.

 

ÉRASE MUCHAS VECES RIZOS DE ORO
Alan Ahlberq
Coneix les diferents històries de la Rinxols d’Or! O si més no quasi totes. Pop-ups desplegables i moltes sorpreses més que trobaràs en aquest conte.

 

canmestres_blog

Un matí a Can Mestres

Avui us volem explicar com ha estat la nostra visita a Can Mestres. Un matí diferent! Sortim de l’escola bressol per veure una de les poques masies que encara resten a Barcelona amb una extensió d’11.000 m², on podem trobar una granja amb ànecs, oques, gallines, ovelles, cabres, conills, ruscs d’abelles i un hort urbà.

Parcs i jardins de Barcelona ens donen l’oportunitat de conèixer el món agrari i els principis de l’agricultura biològica. Ens ve a rebre la Marina ella, serà l’encarregada d’acompanyar-nos durant la visita i fer les explicacions de tot el que anem veient.

Els Ratolins, els Dracs i les Girafes en arribar a la finca el primer que hem vist són els animalons de la granja. Comencem l’itinerari observant les ovelles i les cabres, ens expliquen que mengen, les més petites les alleten i les grans mengen verdures i herba. Després anem a veure les oques i les gallines, aquestes ponguen ous que es convertiran en pollets o bé que més tard ens podrem menjar!

Per acabar la visita entrem a la zona on viuen els conills! Els podem tocar i veure que suau és el seu pèl!

Una vegada hem acabat amb la visita de la granja, anem cap a l’hort. Podem observar les bledes, les cols, les coliflors, les escaroles i les faves que ja han collit i ens expliquen quantes vegades reguen, quin és el temps de collir les diferents verdures i hortalisses. També ens hem trobat un caragol i el Samuel, un senyor que es fa càrrec d’uns dels horts, ens l’ha donat per poder observar-lo a l’aula un temps.

Quin matí més divertit poder veure els animals i l’hort ha estat una nova experiència pels petits.

CORTOS_blog

Tarda de curts

Bon dia famílies!

Ens complau convidar-vos el dia 13 d’abril a la projecció de tres curts que ens obriran diferents perspectives sobre temes relacionats amb l’educació dels nostres infants.

A partir de cadascun d’ells obrirem un debat per veure que ens han suggerit i quines conclusions podem extreure’n. Ens agrada compartir les vostres opinions i per això creem aquest espai de reunió on tots esteu convidats! Us hi esperem!

Dilluns 13 d’abril a les 18h
Café de benvinguda
Apunta’t enviant un correu a llarguinyol@gmail.com

CREATIVITAT_BLOG

La Creativitat

Aquest post està dedicat a la CREATIVITAT. Si ampliem una mica la paraula, podríem parlar o denominar-la intel·ligència creadora. I ens preguntem, què és la creativitat o intel·ligència creadora? La capacitat de generar idees, innovar, elaborar, evocar i arriscar-se des de la llibertat.

I què volem dir quan diem llibertat? La llibertat ens possibilita encaminar-nos cap a l’autodeterminació i ens diferencia de la resta d’éssers vius. La intel·ligència humana és diferent de l’animal gràcies a aquesta llibertat que també va lligada a la subjectivitat de la persona. Considerarem per tant, que la creativitat és una condició de la persona i ens ve donada des del naixement, afirmant així que l’infant és creatiu per definició.

Però què passa quan minem aquesta intel·ligència creadora? La falta de motivació, d’estímuls rics, d’escolta i observació o un aprenentatge amb estereotips i la falta de llibertat poden provocar l’absència de creativitat en la persona.

Nosaltres com adults juguem un paper molt important haurem de respectar la subjectivitat de cada infant, donar a cada individu el temps que necessita i generar situacions i espais motivadors on l’estímul posi en funcionament la capacitat de resposta innovadora.

Per il·lustrar tot el que acabem d’explicar, creiem oportú compartir EL NEN PETIT un fragment de “creativat” M. Sorín, editorial Labor, Barcelona 1992.

EL NEN PETIT, de Helen Buckelin

(Un conte a favor de la creativitat…)
(*extret de “Creativitat”, de M. Sorín, editorial Labor, Barcelona 1992)

 

Hi havia una vegada un nen que va començar a anar a escola. Ell era bastant petit i l’escola molt gran. Quan el nen va descobrir que podia entrar en el seu saló des de la porta que donava a l’exterior va estar feliç, i l’escola ja no li va semblar tan gran.
Un matí, la mestra va dir:
-Avui anem a fer un dibuix.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava dibuixar i podia fer de tot: vaques, trens, pollastres, tigres, lleons, vaixells. Va treure llavors la seva caixa de llapis i va començar a dibuixar, però la mestra va dir:
-Espereu, encara no és temps de començar! Encara no he dit el que anem a dibuixar. Avui anem a dibuixar flors.
-Què bé! -va pensar el nen.
Li agradava fer flors i va començar a dibuixar flors molt belles amb els seus llapis violetes,taronges i blaus Però la mestra va dir:
-Jo els ensenyaré com, esperin un moment!
I prenent un guix, va pintar una flor vermella amb una tija verda. I va dir la mestra: ara podeu començar.
El nen va mirar la flor que havia fet la mestra i la va comparar amb les que ell havia pintat. Li agradaven més les seves, però no ho va dir. Va voltejar la fulla i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda, tal com la mestra ho havia indicat.
Un altre dia, la mestra va dir:
-Avui anem a modelar amb plastilina.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava la plastilina i podia fer moltes coses amb ella: escurçons, homes de neu, ratolins, carros, camions; i va començar a estirar i a pastar la seva bola de plastilina. Però la mestra va dir:
-Espereu, encara no és temps de començar! Ara -va dir la mestra- anem a fer
un plat.
-Què bé! -va pensar el petit.
Li agradava modelar plats i va començar a fer-los de totes les formes i grandàries. Llavors la mestra va dir:
-Espereu, jo els ensenyaré com!
I els va mostrar com poden fer un plat profund.
-Ara ja podeu començar.
El petit va mirar el plat que havia fet la mestra, i després els que ell havia modelat. Li agradaven més els seus, però no ho va dir. Només va modelar una altra vegada la plastilina i va fer un plat profund, com la mestra ho havia indicat.
Molt ràpid el petit va aprendre a esperar que li diguessin què i com havia de treballar, i a fer coses iguals a les de la mestra. No va tornar a fer res ell només.
Va passar el temps, i va succeir que el nen i la seva família es van mudar a una altra ciutat, on el petit va haver d’anar a una altra escola. Aquesta escola era més gran i no hi havia portes a l’exterior
al seu saló. El primer dia de classe, la mestra va dir:
-Avui anem a fer un dibuix.
-Què bé! -va pensar el petit, i va esperar al fet que la mestra digués el que calia fer; però ella no va dir gens. Només caminava pel saló, mirant el que feien els nens. Quan va arribar al seu costat, li va dir:
-No vols fer un dibuix?
-Sí -va contestar el petit-, però: què cal fer?
-Pots fer el que el teu vulguis -va dir la mestra.
-Amb qualsevol color? -va preguntar el nen.
-Amb qualsevol color! -va respondre la mestra. Si tots fessin el mateix dibuix i usessin els mateixos colors, com sabria jo el que ha fet cadascú?
El nen no va contestar gens, i baixant el cap va dibuixar una flor vermella amb una tija verde.

* * *

menjar i parlar blog

Logopèdia: Relació entre el menjar i la parla

Marta Rabasseda logopeda especialitzada en llenguatge escrit i comunicació explica la relació entre com es menja i el desenvolupament del llenguatge. En un article de la revista Prisma, on ella és col·laboradora.

Ella destaca com una alimentació adequada influeix directament en l’adquisició de la parla en l’infant.

En un primer moment l’anatomia oral del nadó està dissenyada per prendre llet. Per alimentar-se, el nadó, ha de coordinar els moviments de succió, deglució i respiració, i per això estan implicats llavis, paladar, llengua, mandíbula i les galtes, aquests òrgans posteriorment seran necessaris també per parlar.

La força que van agafant els llavis permetrà poder dir un dels primers sons: la “M” i la “P

Com a professional destaca com les possibilitats motores i posturals influeixen a l’hora d’anar introduint els diferents aliments, les diferents textures i l’alimentació sòlida. Els moviments que es fan servir per menjar són la base pel desenvolupament de l’aspecte motor de la parla.

L’infant va adquirint la possibilitat de menjar els diferents aliments al mateix temps que va adquirint maduresa per ser capaç de produir les primeres paraules intel·ligibles.

Es pot comprovar que existeix una estreta relació entre els patrons d’alimentació i la parla, ja que comparteixen els mateixos òrgans o estructures anatòmiques. Si els canvis d’alimentació es fan en el moment adequat, afavorim el desenvolupament de la musculatura.

Una alimentació tova, amb aliments molt triturats fa que l’acció de la musculatura cal sigui mínima. Per tant l’aparell articulador pot convertir-se en disfuncional per immadur. Per parlar hem de moure adequadament l’òrgan implicat per produir el so que volem.

La millor manera d’estimular i reforçar aquest moviment, és mossegant, mastegant i deglutint. Hem de tenir en compte que l’infant està programat per sobreviure, és el primer que no es vol ennuegar i el seu cos està preparat per evitar-ho. Per tant no hem de tenir por d’introduir sòlids en el seu moment.

Fins ara hem vist que la relació entre el menjar i la parla té a veure amb la part motora del llenguatge. Al desenvolupament de la parla també intervenen factors emocionals i socioafectius i el tarannà individual de cada infant.

BOLQUERS_blog

Diem adéu als bolquers!

Famílies, volem compartir amb vosaltres una informació que creiem molt important i que ens ajudarà en el procés del control d’esfinters dels vostres infants.

No hi ha una edat clau en què l’infant deixa de portar bolquer per fer pipí al vàter, serà la maduració personal, emocional i motriu la que ens donarà el moment per fer el pas al nou aprenentatge. Així doncs l’edat no és el senyal que determina aquest canvi, sinó el fruit de tot un procés.
El més important és escoltar a l’infant, que el deixem decidir quan ha arribat el seu moment, ja que per cadascú serà diferent.

Quan comencem?
Hi han certs signes que ens ajuden a detectar la voluntat de l’infant d’adquirir aquesta autonomia:

– El fet que l’infant s’interessi per saber què és un vàter, perquè serveix i observi totes les persones adultes (a casa) i els seus companys/es quan van al lavabo.
- Que pugui expressar-se amb paraules allò que sent o el que vol (pipi,caca) quan porta posat el bolquer.
- Que a nivell motriu pugui aixecar-se i asseure’s en un objecte petit.
- Que es tregui el bolquer i vulgui seure al lavabo encara que no faci pipi i s’hi estigui
una estona.

Aquests són alguns signes que faran que l’infant pugui començar aquest nou procés lent i laboriós de treure el bolquer. L’eficàcia i rapidesa d’aquest procés no dependrà mai de les ganes de l’adult sinó de la seguretat emocional, i el moment maduratiu en què es troba l’infant.

Com ho farem?
Cada infant és un món i cada cas serà especial, però existeixen un seguit de pautes que creiem molt importants a seguir, conjuntament família i llar.

EL CONTROL D’ESFÍNTERS S’INICIARÀ A CASA, EN CAP DE SETMANA.
I es continuarà el dilluns a la llar. A casa, l’infant es troba més a gust, tranquil i disposat. L’ infant ha de sentir que la demanda prové de la família i és amb aquesta on s’inicia el procés i la llar acompanya.
ÉS IMPRESCINDIBLE QUE FAMÍLIA I LA LLARTREBALLIN JUNTS I COOPERIN
Si no es fa d’aquesta manera, el control de l’infant s’allargarà més del necessari i crearà continuades situacions de dubte i desconcert en el nen/a.
TREURE ELS BOLQUERS, VOL DIR FER-HO PER SEMPRE
A excepció del moment de dormir (no poden fer un control conscient durant la nit), en què podrem tornar a utilitzar el bolquer. És important que ho fem de manera definitiva per no desorientar a l’infant en el seu procés d’aprenentatge. Eviteu situacions d’estrés com: el naixement d’un nou germà, teure el xumet, l’adaptació a l’escola, canvi de domicili, canvi de llit…
ABANS I DESPRÉS DE DORMIR, VISITA AL LAVABO
Tot i que encara li poseu el bolquer per dormir, l’infant ha d’habituar-se a fer el pipi abans i després de dormir. Quan tingueu la sorpresa de despertar-lo un matí o tarda i trobar el bolquer sec, voldrà dir que comença a estar preparat per dormir-ne sense.
CAL FER UN PIPI A CASA ABANS DE VENIR A LA LLAR
Si no heu aconseguit que ho fassi abans de venir, ens heu d’avisar perquè tot just que entri vagi al lavabo. De la mateixa manera, abans de recollir els nens/es els posarem a fer pipi i us avisarem de l’hora exacta de l’últim.
SIGUEU PREVISORS
Si sortiu al carrer, al restaurant, etc., penseu a portar una muda, una bossa de plàstic, un paquet de tovalloles humides, i tot allò que necessiteu. Així us evitareu una emprenyada, si se li escapa, i la possibilitat de crear-li un sentiment de culpa a l’infant. A casa, probablement haureu de “forrar” el sofà, el cotxe, el llit, etc., per evitar-vos un disgust i permetre que l’infant pugui aprendre fàcilment el procés de control.
L’INFANT HA DE PARTICIPAR DE LA SEVA RESPONSABILITAT
Recomanem, que de la mateixa manera que es farà aquí a l’escola, a casa l’infant participi de la neteja de les seves “fuites”. Doneu-li la fregona, feu-li posar la seva roba bruta a la rentadora i expliqueu-li que ben aviat aprendrà a aguantar-se el pipi i la caca i fer-la al vàter i que, a partir d’aquell dia, ja serà un nen/a gran i com n’estareu de contents.
ROBA CÒMODA
No els hi poseu bodis, tirants, cinturons o altres mecanismes que puguin dificultar o ralentir l’urgència de treure’s la roba per fer pipi, abans que s’escapi.
ÉS QÜESTIÓ DE PACIÈNCIA
Penseu que fareu moltes rentadores, la fregona serà el vostre aliat durant un periode de temps, i haureu de ser constants i fer entendre a l’infant que s’està fent gran i estem contents d’aquest pas important en la seva autonomia.

Parlem-ne i creem un ambient!
Com a recurs per parlar amb l’infant sobre el vàter podem explicar algun conte que tracti el tema, com per exemple, la Marina ja no vol portar bolquers, tengo pipi…
I crear un lavabo que confortable amb alguna decoració que els cridi l’atenció.

 

Alguns exemples de llibres i decoració per ajudar a l’autonomia de l’infant:

image

 

 

image

 

 

 

 

 

image

image

image

image

image

 

 

carnestoltes_blog

Arriba el Carnestoltes!

Arriba la setmana més trapella de l’any! Arriba el Carnestoltes on ens disfressem, ballem i sortim a passejar per què tot el barri ens vegi amb les nostres disfresses en una Rua genial!

Però hem de fer cas a les normes que indica el Carnestoltes, ja que les hem de complir bé si volem fer gresca i xerinola tota la setmana.

Ordres del Rei Carnestoltes:

Dilluns us vull a tots d’etiqueta.
l’esdeveniment ben bé s’ho val!
Porteu a sobre una floreta,
començem mudats per carnaval!

Dimarts als peus o al cap o a la cintura,
cintes, corbates i llaçades
ens vestirem amb molta cura,
que són dates destacades.

Dimecres els mitjons desparellats,
porteu per sobre els pantalons,
és un moment de disbarats,
no hi poseu pas condicions.

Dijous del temps ens vestirem
i anirem a passejar.
Una volta pel barri farem,
per a què ens puguin tots mirar.

Divendres per acabar amb la normativa,
us vull la cara ben pintada!
Així em fareu de comitiva,
I gaudurem de la vespreda!

Dimecres de cendra ha arribat,
Tots tenim el cor trencat
per això ens vestim de dol.
La gresca s’ha acabat!

Cadascun dels grups ballarà al ritme d’una cançó que tindrà molt a veure amb la seva disfressa. A veure si sabeu de quin element es tracta cadascún d’ells:

Granotes i Dofins:

Ratolins

Dracs

Girafes

educacio_blog

L’educació del futur

A la llar Guinyol donem suport a un tipus d’educació on l’infant sigui el protagonista del seu aprenentatge. És un trencament molt fort el pas que fan molts infants de la Llar d’infants a l’escola, ja que moltes d’elles utilitzen mètodes massa convencionals i tradicionals.

Creiem en una adaptació progressiva on el joc, la llibertat de moviment, la curiositat i el propi interès siguin la base de l’aprenentatge. I no pas un sistema rígid i homogeneïtzador en el que l’infant no pugui potenciar lliurement les seves aptituds.

Aquí teniu dos exemples de com una educació lliure fomenta i desenvolupa millor la intel·ligència de l’infant, la seva empatia i té un index molt baix de fracàs escolar.

El primer és el documental de les escoles de lliure aprenentatge d’Espanya. En ell veiem com treballen i tots els beneficis que aquesta educació té sobre els nostres fills.

El segon és la notícia de TV3 de César Bona. EL professor de Saragossa que opta al premi a millor professor del món gràcies a uns mètodes innovadors on les seves classes són un grup d’infants que units aconsegueixen avançar en totes les facetes del seu dia a dia.