Tag Archives: llar d’infants guinyol

santjordi_blog

Recomanacions per Sant Jordi

Si encara no teniu clar quin serà el conte que regalareu als vostres infants el dia de Sant Jordi, aquí us oferim un recull de 15 contes perquè us ajudi en la vostra elecció. Esperem que us sigui de profit i ens agradaria que compartiu els vostres suggeriments literaris!

Contes d’autor

A TODOS LOS MONSTRUOS LES DA MIEDO LA OSCURIDAD
Michäel Escoffier
Kris Di Giacomo
Un bon conte per aquells petits que tenen por alhora d’anar a dormir. Als monstres tenen el mateix sentiment i podran empatitzar-se amb els personatges. Aquest llibre serà com deixar la llumeta encesa a la tauleta de nit.

 

COCO Y LA LUNA
Emilio Urberuaga
Coco està cansat de gronxar-se a la nit. Ara vol la Lluna per ell sol. El robatori d’aquest provocarà problemes al llop, els astronautes, a la seva amiga i, fins i tot a ell mateix! Com ho solucionarà?

 

COLORES
Hervé Tullet
L’autor és un geni dels llibres interactius, juga amb els colors i fa que el lector també participi del joc. Convida a experimentar, enfosquir, aclarir, barrejar, descobrir… Un conte que deixarà la memòria de l’infant plena de colors, admiració i plaer.

 

A PROP
Natalia Colombo
Joan Barahona
RECOMENACIÓ DE LECTURA (Premi FNLIJ Brasil) – 2011
II PREMI DELLE PALME DE LITERATURA INFANTIL (Itàlia) – 2009
I PREMI INTERNACIONAL COMPOSTELA PER A ÀLBUMS IL·LUSTRATS 2008
PLA NACIONAL DE LECTURA (PNL Portugal)
PREMI COMPOSTELA
Amb un senzill plantejament en el fons i en la forma, el I Premi Compostela és una faula contemporània sobre la incomunicació, una reflexió poètica sobre les persones i les seves emocions.

 

LA VOCECITA
Michaël Escoffier
Di Giacomo
Partint d’una anècdota el conte aprofita per ensenyar normes d’higiene, respecte per l’altre i corregir els errors que es cometen. Finalment un toc humorístic que sorprendrà a tots.

 

 

Clàssics Contemporanis

 

EL GLOBITO ROJO
Iela Mari
MEJOR LIBRO DEL AÑO (Alemania ) – 1969
PLAN NACIONAL DE LECTURA (PNL Portugal)
Disseny minimalista i depurat que va marcar una època. Un llibre sense text que parla del procés de metamorfosi d’un globus en altres objectes des d’una visió molt avantguardista.

 

FREDERICK
Leo Lionni
Eulàlia Planas Bacarisas
PLA NACIONAL DE LECTURA (PNL Portugal)
Tots els ratolins recol·lectaven fruits i menjar per al dur hivern, menys en Frederick, que recollia colors i raigs de sol com tot bon poeta i artista.

 

 

LA CASA MÉS GRAN DEL MÓN
Leo Lionni
Marta Borrás
Una casa de caragol gran com una catedral, cridanera com un pastís d’aniversari, rodona com un circ. No serà pas difícil d’arrossegar?

 

EL PEIX IRISAT
Marcus Pfister
El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l’animal més bonic de l’oceà. Tot i això, es troba sol. Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? Un llibre amb il·lustracions meravelloses que ens ensenya la importància de saber compartir.

 

LA OLA
Suzy Lee
Meravelloses il·lustracions amb aquarel·la, recrea els jocs infantils que tots hem fet alguna vegada amb les ones del mar, ens recorda la nostra infància. “El pliegue entre las dos páginas de un libro es la línea entre el mundo real y el mundo imaginario”
Suzy Lee.

 

Contes Tradicionals reinventats

 

¿POR QUÉ?
Michel Van Zeveren
Rafael Ros
Una nova caputxeta i un nou llop on la curiositat de la nena pren tot el protagonisme a través d ‘un exastiu interrogatori! Tant l’infant com l’adult arribaran a identificar-se amb algun personatge!

 

ÉRASE DOS VECES HANSEL Y GRETEL
Belén Gaudia
Pablo Macías
Una oportunitat al conte de sempre sense sexisme, violència ni desigualtat. Màgic divertit i coeducatiu.

 

LA VERDADERA HISTORIA DE LOS TRES CERDITOS
Jon Scieszka
Lane Smith
Narra la història des del punt de vista del llop, que només volia demanar una tassa de sucre als veïns. Ens planteja diferents qüestions.

 

CENICIENTA
Kuêta Pacovská
Una nova visió del clàssic conte amb il·lustracions meravelloses de Pacovská guardonada amb diferents premis internacionals. Un conte per a infants i adults.

 

ÉRASE MUCHAS VECES RIZOS DE ORO
Alan Ahlberq
Coneix les diferents històries de la Rinxols d’Or! O si més no quasi totes. Pop-ups desplegables i moltes sorpreses més que trobaràs en aquest conte.

 

CONTES_blog

El conte com a eina terapèutica

S’acosta Sant Jordi, una data senyalada a Catalunya on tothom surt al carrer a festejar la diada amb llibres i roses. Els carrers s’omplen de literatura i d’una fragància floral.

Els infants acompanyats de les famílies, cerquen el conte que amb tanta il·lusió han esperat durant dies quan els pares els hi deien: El dia de Sant Jordi el comprarem i el llegirem plegats.

El conte és el protagonista d’aquest post inspirat en Sant Jordi, que ens obre la imaginació i ens endinsa en una història. Per què és tan important el conte en l’infant? Què li aporta en el seu desenvolupament global?

El conte fa arribar un missatge mitjançant una història, ja sigui de tipus lingüístic, moral, emocional… Amb ell, els infants des de les primeres edats, adquireixen nous conceptes de manera entenedora, amplien la seva capacitat d’observació, atenció, concentració i són capaços de posar-se en la pell del protagonista i sentir les diferents emocions d’aquest.

Però avui volem destacar el conte com a eina terapèutica, perquè és sabut que reforça el vincle afectiu entre infant i adult. John Bowlby, metge, psiquiatre i psicoanalista, va ser especialment conegut pels treballs pioners sobre l’establiment del vincle afectiu en la infància. Ell ens parla del conte com a recurs per ajudar a arrelar aquest vincle, que serà una peça clau per tenir una seguretat emocional indispensable per un bon desenvolupament emocional.

Per tant, considerem que l’acompanyament dels pares o qualsevol familiar proper en la lectura d’un conte, pot ajudar a establir un bon vincle entre pares, infants i la lectura.

El gust per la lectura s’anirà fent cada vegada més gran si l’infant a través d’aquesta descobreix el món i l’ajuda a comprendre i resoldre els seus propis conflictes i inquietuds. L’infant empatitza amb el personatge i és capaç de sentir les emocions d’aquest que més tard serà capaç d’identificar-les en ell mateix.

Podem aprofitar l’hora del conte per crear un espai d’escolta activa, d’entendre i gestionar les emocions construint i solidificant així les bases per a una bona autoestima.

Esperem que aquest post serveixi per fomentar la lectura amb els petits, que trobeu la vostra estona on compartir una història amb el vostre infant i que gaudiu tots junts de la narració oral que és una de les maneres més antiga de comunicar-se que tenim en comú totes les cultures i civilitzacions.

lamona_blog

Fem La Mona?

Recepta de Mona tradicional

L’existència de la ‘mona’ entesa com un menjar dolç propi del dia de Pasqua Florida està documentat almenys des del segle XV, tot i que es creu que és una tradició més antiga. La forma i composició d’aquest pastís ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era regalada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.

Nosaltres volem compartir la recepta del tortell original de la Mona de Pasqua perquè la pugueu fer a casa amb els infants!

Ingredients:

– Per a la massa mare:

175 g de farina de força

90 g d’aigua

10 g de llevat fresc de flequer

– Per a la mona:

250 g de farina de força

2 ous

65 g de sucre

30-40 ml d’aigua mineral

ratlladura de llimona

25 g d’oli

massa mare

cabell d’àngel, massapà, xocolata pel farcit (el que més us vingui de gust)

2 ous durs per a decorar

un ou batut per a pintar

fideus de colors

Preparació:

– Per a la massa mare:

Es dissol el llevat amb l’aigua una mica tèbia, i s’hi afegeix la farina. S’amassa fins aconseguir una massa homogènia. Es forma una bola i es col·loca en un bol enfarinat i es deixa en repòs durant dues hores en un lloc aïllat de corrents d’aire (per exemple, dins el forn) cobert amb un drap de cuina.

– Per a la mona:

En un bol gran, s’hi barreja la farina, amb els ous lleugerament batuts (com si féssim una truita), el sucre, la ratlladura de llimona i la massa mare.

S’amassa i de mica en mica, es va afegint la quantitat necessària d’aigua perquè quedi una massa lligada (ni molt seca, ni molt humida, que no s’enganxi a les mans).

Quan la massa sigui homogènia, s’hi afegeix l’oli i s’amassa uns 10 minuts fins que la massa l’absorbeixi tot (costa una mica).

Aleshores, es col·loca en un bol enfarinat i es deixa llevar durant tres hores en un lloc aïllat de corrents d’aire cobert amb un drap de cuina.

Passat el temps de fermentació, s’estira al damunt d’una superfície enfarinada, amb l’ajuda del corró. I es forma un rectangle que sigui un xic més ample d’un extrem. Aleshores, es col·loca el farcit que vulguem (cabell d’àngel, massapà o xocolata per farcit) a l’extrem més estret, i es va enrotllant cap a l’extrem més ample.

S’acaba d’estirar i s’uneixen els extrems i se li dóna forma de corona.

Es col·loquen un o dos ous durs al damunt de la mona, i amb dues tires primes de massa, es forma una creu al damunt de cada ou.

Es pinta amb un ou batut i es deixa reposar durant mitja hora.

Passat el temps de repòs, es torna a pintar amb l’ou batut i es decora amb fideus de colors.

S’enforna a 180ºC, dins el forn prèviament escalfat, durant 20-30 minuts fins que sigui ben rossa.

Desitgem que passeu molt bona Pasqua amb els vostres i mengeu plegats la vostra pròpia Mona!

menjar i parlar blog

Logopèdia: Relació entre el menjar i la parla

Marta Rabasseda logopeda especialitzada en llenguatge escrit i comunicació explica la relació entre com es menja i el desenvolupament del llenguatge. En un article de la revista Prisma, on ella és col·laboradora.

Ella destaca com una alimentació adequada influeix directament en l’adquisició de la parla en l’infant.

En un primer moment l’anatomia oral del nadó està dissenyada per prendre llet. Per alimentar-se, el nadó, ha de coordinar els moviments de succió, deglució i respiració, i per això estan implicats llavis, paladar, llengua, mandíbula i les galtes, aquests òrgans posteriorment seran necessaris també per parlar.

La força que van agafant els llavis permetrà poder dir un dels primers sons: la “M” i la “P

Com a professional destaca com les possibilitats motores i posturals influeixen a l’hora d’anar introduint els diferents aliments, les diferents textures i l’alimentació sòlida. Els moviments que es fan servir per menjar són la base pel desenvolupament de l’aspecte motor de la parla.

L’infant va adquirint la possibilitat de menjar els diferents aliments al mateix temps que va adquirint maduresa per ser capaç de produir les primeres paraules intel·ligibles.

Es pot comprovar que existeix una estreta relació entre els patrons d’alimentació i la parla, ja que comparteixen els mateixos òrgans o estructures anatòmiques. Si els canvis d’alimentació es fan en el moment adequat, afavorim el desenvolupament de la musculatura.

Una alimentació tova, amb aliments molt triturats fa que l’acció de la musculatura cal sigui mínima. Per tant l’aparell articulador pot convertir-se en disfuncional per immadur. Per parlar hem de moure adequadament l’òrgan implicat per produir el so que volem.

La millor manera d’estimular i reforçar aquest moviment, és mossegant, mastegant i deglutint. Hem de tenir en compte que l’infant està programat per sobreviure, és el primer que no es vol ennuegar i el seu cos està preparat per evitar-ho. Per tant no hem de tenir por d’introduir sòlids en el seu moment.

Fins ara hem vist que la relació entre el menjar i la parla té a veure amb la part motora del llenguatge. Al desenvolupament de la parla també intervenen factors emocionals i socioafectius i el tarannà individual de cada infant.

redimensionar

Anem a nedar!

Ens endisem a la sessió de natació del Club Mediterrani.

 El nostre viatge comença sortint de la llar tots agafats de la corda anem caminant pels carrers del nostre barri. En Arribar a l’entrada saludem a les noies de recepció que ens obren les portes i anem cap als vestuaris. Aprenem a teure’ns la roba i desar-la a la motxilla, els mitjons dins les sabates per no perdre’ls. 

Una vegada estem tots llestos, fem un tren i anem a la pisicina! Primer ens dutxem, l’aigua esta calenta i seiem a la vora de la piscina  i fiquem els peus.

Comencem un per un amb els monitors dins de l’aigua i ens fan exercicis per aprendre a surar amb el nostre cos! Una vegada tots em estat a l’aigua ens posem els flotadors floretes i tots junts estem a la piscina. Cantem cançons mentre ens desplacem, fem trens,  juguem amb pilotes, utilizem els xurros per aprendre a moure les cames i també ens llencem pel tobogant. 

Sortim de la piscina gran i ens relaxem a la petita una mica més i finalement, ens anem a la dutxa ens posem el barnus i tornem amb un tren al vestuari. Ens aixuguem i ens vestim i ens sequem el cabell per no refredar-nos quan sortim al carrer. Tornem a agafar-nos tots de la corda i passeigem pels carrers fins arribar a la llar on ens espera el dinar a taula.

I així són els divendres pel matí quan anem a piscina!

mamifit_blog

Així són les classes de MamiFit

Què és MamiFit?
MamiFit és fitness pre i post-part per a mares i fills. Vine a fer exercici en família un cop a la setmana. Et pots apuntar tu sola o amb el teu fill/filla.

POTS PROVAR UNA SESSIÓ SENSE COMPROMÍS

Posa’t en forma i recupera el teu to muscular sense deixar al teu nadó. Tonifiquem la faixa abdominal i el sòl pèlvic. Treballem els abdominals hipopresius i ho combinem amb la tonificació muscular i la recuperació de l’equilibri.

IMG_9065 a IMG_9055 a