Tag Archives: llar guinyol

plantilla_blog

COMENCEM EL CURS AMB KIDS & US

El nou curs ja és aquí, i amb ell torna l’anglès a la Llar.
Per quarta temporada, els infants aprendran seguint la metodologia Kids&Us.
Aquest any la nostra “teacher” serà la Lluna i ens familiaritzem amb els sons, el ritme i la pronúncia de la nova llengua. A més, quan arribem a casa escoltarem a la Linda i el Bunny i llegirem el seu conte. Així mai deixarem d’apendre.

Què és Kids&Us?
A Kids&Us l’anglès comença a partir del primer any de vida.
Creiem que en cada nen existeix un potencial infinit. En el cas del llenguatge, creiem que en néixer, està preparat per a l’aprenentatge com l’està un ocell per volar. Si el procés d’adquisició de la llengua materna s’inicia al moment en què el nen comença a escoltar-la, per què hauríem d’esperar a exposar-ho a una segona o tercera llengua si el que pretenem és que desenvolupi una bona competència?

Kids&Us utilitza una metodologia d’aprenentatge de l’anglès basada en el procés natural d’adquisició de la llengua materna, un procés que té lloc en un ordre determinat, natural i espontani.

Aquí podeu veure l’spot de la nova temporada de Kids&Us on els infants esdevenen una tribu i s’ho passen d’alló més bé!

plantilla_blog

L’adaptació

Amb aquest post volem explicar quin és el nostre concepte de l’adaptació a l’escola bressol i la nostra experiència com a centre educatiu. Parlarem dels tres eixos que intervenen, què són l’infant, la família i la llar d’infants.

Per a un infant, començar a anar a la llar d’infants implica el pas de l’àmbit familiar a l’àmbit social,per tant, això vol dir passar d’un entorn privat amb la seva pròpia organització, educació i relació  de la família, a la incorporació de formes més socialitzades i col·lectives d’educació i d’interacció.

La incorporació a escola bressol facilita que els infants creïn noves relacions amb altres infants i diferents adults, ampliant la seva xarxa social i la de la seva família. Però, a la vegada, també suposa fer front a noves situacions.

L’infant es familiaritza amb un context nou, amb el seu propi ritme i dinàmica. Els espais també són nous ambientats amb elements i jocs absolutament desconeguts per a molts dels infants. Han d’aprendre a acceptar els nous companys de joc, a conviure i a relacionar-se amb ells, i a compartir amb ells l’atenció i la cura de la persona educadora, les joguines, l’espai, el seu temps i les seves experiències vitals.

Les famílies s’adaptaran a la nova situació que implicarà canvis en l’organització quotidiana,  per exemple, els horaris, traspassar responsabilitat a l’educador sense deixar de ser responsabilitat de la família i compartir l’educació de l’infant. Per tant, hi haurà una implicació i col·laboració entre família i escola.

L’escola i l’equip educatiu inicien un procés  per establir noves relacions i nous vincles amb l’arribada  de nous infants. Amb calidesa i qualitat comunicativa les educadores estableixen les relacions interpersonals que determinaran el posterior desenvolupament d’aquestes. Tenim en compte que és la primera vegada que moltes famílies passen per aquest procés, perquè, tot i que per a les persones educadores aquestes situacions es reprodueixen cada any, els infants i les famílies són sempre diferents i, per tant, cap procés d’adaptació és igual.  L’objectiu de l’escola és afavorir aquest procés d’adaptació i establir una relació de cooperació i diàleg amb les famílies.

Per ajudar al fet que aquest procés sigui més sofert proposem un seguit de pautes per les famílies:

  • L’infant es separa un temps del seu ambient familiar i s’ofereix un espai nou ple d’estímuls agradables.
  • Podeu començar a deixar l’infant a estones amb familiars per anar treballant la separació abans d’iniciar la llar d’infants.
  • És molt normal que l’infant exterioritzi els seus sentiments (ràbia, por, inseguretat…).
  • Els pares i mares experimenteu preocupacions ben normals.
  • Les entrades i sortides són moments molt importants, l’acomiadament ha de ser curt, clar i afectuós sense allargar-lo per no crear ansietat a l’infant. Les sortides cal fer-les de manera relaxada i positiva.
  • No fer més canvis en l’adaptació, per exemple, canviar la cuna pel llit, treure xumet, canvi d’habitatge, treure bolquer, l’arribada d’un germanet…
  • L’adaptació a l’escola bressol ha de ser progressiva, començant amb un horari curt i anar ampliant a mesura que l’infant va adquirint seguretat en el nou entorn.
  • Un cop a la llar d’infants és important seguir una rutina d’horaris, això fa que l’infant agafi seguretat.
  • Parleu amb l’infant sobre com ha anat el dia a la llar d’infant amb il·lusió i prepareu junts les coses que porteu cada dia a l’escola.
  • Eviteu fer comentaris negatius davant de l’infant.
  • Aquest període d’adaptació depèn de cada infant, ja que cada persona té el seu ritme.

Amb aquest post volem que les famílies donin la importància que té aquest període d’adaptació per tots els membres de la comunitat educativa. Esperem que us sigui de profit i esperem els vostres comentaris.

Il·lustració de portada de Les Harper

plantilla_blog

Classe oberta de natació

El divendres 19 de juny vam acomiadar el curs de natació 2014-2015 al Club Esportiu Mediterrani. Tots el pares i mares van poder compartir amb els seus fills i filles una estona a l’aigua. Va ser molt divertit, tots ens ho vam passar molt bé. Esperem que durant tot l’estiu tinguem moments d’esbarjo com aquest on gaudir de l’aigua i del bon temps.

Bon estiu a tothom !!!

IMG-20150619-WA0004 IMG-20150619-WA0007

inteligencies_blog

Intel·ligències múltiples

Què entenem per intel·ligència? El concepte ha canviat molt al llarg dels anys amb versions controvertides pel que fa a la seva definició. Tradicionalment es considera la intel·ligència com la capacitat d’adaptació i modificació del medi, així com la capacitat d’antelació a circumstàncies, saber prevenir i també la capacitat de resoldre problemes.

Però estem d’acord amb definició?

El psicòleg, investigador i professor Howard Gadner va crear la teoria de les intel·ligències múltiples ampliant així un ventall de capacitats o habilitats que posseeix tota persona. Com va anomenar i definir les diferents intel·ligències?

INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA

Capacitat per estructurar les funcions del llenguatge

INTEL·LIGÈNCIA LÒGICO-MATEMÀTICA

Capacitat per construir hipòtesis, crea solucions, resoldre problemes, estructurar elements per fer deduccions, etc. Considerem aquesta la intel·ligència més abstracta.

INTEL·LIGÈNCIA CINESTÈSICA-CORPORAL

Capacitat de fer anar el cos i la ment a una. Destresa muscular, control motriu tant la motricitat fina com la grossa.

INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

És l’habilitat per expressar-se musicalment. La sensibilitat al ritme, el to, el timbre, etc.

INTEL·LIGÈNCIA VISUOESPACIAL

És la capacitat d’ubicar-nos en l’espai i poder representar-lo mentalment.

INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

Capacitat de reconèixer els mateixos sentiments i estats d’ànim. La capacitat de mantenir relacions socials.

INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

Reconèixer amb facilitat els nostres sentiments i emocions i poder utilitzar-los en la nostra conducta.

INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

Habilitat per entendre el món natural.

Totes i cadascuna d’aquestes capacitats les tenim d’ençà que naixem i per tant els infants en major o menor mesura les utilitzen. Nosaltres com adults tenim el paper d’oferir situacions per a potenciar-les i poder-les reconèixer.

Per tant, no entenem la intel·ligència com una cosa estàtica sinó que pot evolucionar en el temps mitjançant l’estimulació.

El joc juga un paper molt important, ja que és el motor de tots els aprenentatges dels infants. Aquests construeixen nous coneixements a través del joc i nosaltres com acompanyants de la seva educació hem de tenir-ho sempre present. Saber com potenciar a cadascú la seva habilitat i reforçar les altres per crear un equilibri en les diferents capacitats.

Bibliografia:

-Antunes, C. (2006)” Juegos para estimular las inteligencias múltiples” (Madrid:Narcea)

-Gardner, H. (1995),” Inteligencias múltiples” (Barcelona:Paidos)

plantilla_blog

Anem de botigues!

El dijous passat vam sortir a fer un vol pel barri visitant les botigues on comprem els aliments que mengem a l’escola bressol. Els Ratolins, els Dracs i les Girafes comencem el nostre recorregut a la fruiteria, allà observem diferents fruites i verdures. Algunes ens són ben conegudes i comentem la quantitat de colors d’altres que no havíem tastat mai.

Quan sortim ens encaminem cap a la peixateria on ens ensenyen com es neteja el peix i les diferents espècies. Que gran és el lluç! Ens crida molt l’atenció l’aquari que tenen a l’entrada amb peixos de color taronja. Crancs, sípies, calamars i escamarlans…com són de diferents els animals del mar!

Ens acomiadem de les peixateres perquè ens esperen al forn. Des del carrer s’essent l’olor de croissant, mmmmm! Aparadors plens de bombons, pastissos, tot tipus de pa i brioixeria. Ens conviden a entrar a l’obrador, estan fent galetes de xocolata! I ens han fet bastons per a tots! Un bon piscolabis per seguir el nostre itinerari!

Per últim arribem a la carnisseria, ens criden l’atenció tots els pernils penjats! Ens apropem als aparadors on observem les diferents peces de carn, les hamburgueses, salsitxes, mandonguilles, formatges, embotits… Veiem com despatxen les dependentes als clients i observem l’intercanvi que es produeix, sobre aquesta acció alguns infants fan comentaris com “li dóna els diners”. Ara a l’aula en l’ambient de joc del mercat les mestres observem que els infants reprodueixen aquest intercanvi!

Finalment anem al parc de l’Olivereta a jugar lliurement una estona per acabar d’obrir boca abans de tornar a la llar d’infants a dinar.

plantilla_blog

Obrim a l’agost

La llar d’infants Guinyol obre la primera setmana d’agost. S’hi podràn apuntar tant infants matriculats a la llar com infants que no hi siguin durant el curs.

Amb aquesta iniciativa, volem donar un servei de comoditat per les famílies que no tenen vacances durant aquests dies, si esteu interessats poseu-vos en contacte escrivint un correu a llarguinyol@gmail.com o trucant al 93 440 18 14

 

 

LLOC_FAMILIA_blog

Quin lloc ocupen els fills dins la família?

En el post d’avui volem parlar del paper que juga cada fill/a a la família o si més no, algunes de les característiques més habituals dels infants dins la denominada “Constel·lació Familiar”. Després de dos post on hem tractat com abordar amb el vostre fill/a l’arribada d’un germanet/a i els interrogants més freqüents a l’hora de tornar a ser pares, completem la trilogia parlant del rol dels infants en l’àmbit familiar.

El primogènit és l’únic fill que durant un temps ha tingut els pares per a ell sol. És el “Rei de la casa” i aquesta vivència no la tindran mai els seus germans, i aquests mai viuran la frustració de perdre aquest privilegi.

El “fill únic” pot aprendre a compartir i socialitzar-se fora de casa, a acceptar les frustracions que se li presentin però hi ha una cosa que mai aprendrà, a compartir als seus pares, no haurà de compartir amb ningú l’amor que els seus pares li donen.

Què passa quan arriba el segon fill? El primer observa amb sorpresa que aquell nou infant que ha aparegut, centra l’atenció de la mare i del pare i que aquests se’l miren amb la mateixa tendresa i estima que a ell: “Comparteix l’amor dels seus pares”. El primogènit s’adona  que aquella criatura és tan important pels seus pares com ell i aprèn a estimar-lo de la mateixa manera que estima als seus pares.

I el petit? El segon fill mai tindrà als seus pares per a ell sol, sempre els compartirà amb el seu germà per això, està acostumat a concedir, a que el seu món social sigui més ampli i li és molt fàcil compartir i col·laborar amb els altres. A més a més té el privilegi de ser el petit, se li demana menys responsabilitats i no carrega amb les expectatives dels pares tot sol, sino que està més repartit.

Però…..i si ve un tercer? El segon te més por que el primer de què vingui un altre germanet/a a treure-li l’avantatge de ser “el petit” perquè perd aquest privilegi.

Com es gestiona tot això? Depèn de molts factors, en primer lloc és important quant temps es porten els germans entre ells, també el sexe de cadascú. Si són del mateix sexe, poden entrar en competència i si són de diferents sexes, cadascú pot ser únic en el seu lloc.

El paper dels pares en tot això és clau. En els pares també influeix quin lloc han tingut en la seva pròpia família per poder gestionar la relació entre els mateixos fills. Tot i així per complicades que puguin arribar a ser les relacions humanes segur que amb molt d’amor i estima i comunicació aconseguirem que tots i cadascún dels petits trobin el seu lloc a la família.

Il·lustració de portada: INKLANE DESIGN

lamona_blog

Fem La Mona?

Recepta de Mona tradicional

L’existència de la ‘mona’ entesa com un menjar dolç propi del dia de Pasqua Florida està documentat almenys des del segle XV, tot i que es creu que és una tradició més antiga. La forma i composició d’aquest pastís ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era regalada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.

Nosaltres volem compartir la recepta del tortell original de la Mona de Pasqua perquè la pugueu fer a casa amb els infants!

Ingredients:

– Per a la massa mare:

175 g de farina de força

90 g d’aigua

10 g de llevat fresc de flequer

– Per a la mona:

250 g de farina de força

2 ous

65 g de sucre

30-40 ml d’aigua mineral

ratlladura de llimona

25 g d’oli

massa mare

cabell d’àngel, massapà, xocolata pel farcit (el que més us vingui de gust)

2 ous durs per a decorar

un ou batut per a pintar

fideus de colors

Preparació:

– Per a la massa mare:

Es dissol el llevat amb l’aigua una mica tèbia, i s’hi afegeix la farina. S’amassa fins aconseguir una massa homogènia. Es forma una bola i es col·loca en un bol enfarinat i es deixa en repòs durant dues hores en un lloc aïllat de corrents d’aire (per exemple, dins el forn) cobert amb un drap de cuina.

– Per a la mona:

En un bol gran, s’hi barreja la farina, amb els ous lleugerament batuts (com si féssim una truita), el sucre, la ratlladura de llimona i la massa mare.

S’amassa i de mica en mica, es va afegint la quantitat necessària d’aigua perquè quedi una massa lligada (ni molt seca, ni molt humida, que no s’enganxi a les mans).

Quan la massa sigui homogènia, s’hi afegeix l’oli i s’amassa uns 10 minuts fins que la massa l’absorbeixi tot (costa una mica).

Aleshores, es col·loca en un bol enfarinat i es deixa llevar durant tres hores en un lloc aïllat de corrents d’aire cobert amb un drap de cuina.

Passat el temps de fermentació, s’estira al damunt d’una superfície enfarinada, amb l’ajuda del corró. I es forma un rectangle que sigui un xic més ample d’un extrem. Aleshores, es col·loca el farcit que vulguem (cabell d’àngel, massapà o xocolata per farcit) a l’extrem més estret, i es va enrotllant cap a l’extrem més ample.

S’acaba d’estirar i s’uneixen els extrems i se li dóna forma de corona.

Es col·loquen un o dos ous durs al damunt de la mona, i amb dues tires primes de massa, es forma una creu al damunt de cada ou.

Es pinta amb un ou batut i es deixa reposar durant mitja hora.

Passat el temps de repòs, es torna a pintar amb l’ou batut i es decora amb fideus de colors.

S’enforna a 180ºC, dins el forn prèviament escalfat, durant 20-30 minuts fins que sigui ben rossa.

Desitgem que passeu molt bona Pasqua amb els vostres i mengeu plegats la vostra pròpia Mona!

canmestres_blog

Un matí a Can Mestres

Avui us volem explicar com ha estat la nostra visita a Can Mestres. Un matí diferent! Sortim de l’escola bressol per veure una de les poques masies que encara resten a Barcelona amb una extensió d’11.000 m², on podem trobar una granja amb ànecs, oques, gallines, ovelles, cabres, conills, ruscs d’abelles i un hort urbà.

Parcs i jardins de Barcelona ens donen l’oportunitat de conèixer el món agrari i els principis de l’agricultura biològica. Ens ve a rebre la Marina ella, serà l’encarregada d’acompanyar-nos durant la visita i fer les explicacions de tot el que anem veient.

Els Ratolins, els Dracs i les Girafes en arribar a la finca el primer que hem vist són els animalons de la granja. Comencem l’itinerari observant les ovelles i les cabres, ens expliquen que mengen, les més petites les alleten i les grans mengen verdures i herba. Després anem a veure les oques i les gallines, aquestes ponguen ous que es convertiran en pollets o bé que més tard ens podrem menjar!

Per acabar la visita entrem a la zona on viuen els conills! Els podem tocar i veure que suau és el seu pèl!

Una vegada hem acabat amb la visita de la granja, anem cap a l’hort. Podem observar les bledes, les cols, les coliflors, les escaroles i les faves que ja han collit i ens expliquen quantes vegades reguen, quin és el temps de collir les diferents verdures i hortalisses. També ens hem trobat un caragol i el Samuel, un senyor que es fa càrrec d’uns dels horts, ens l’ha donat per poder observar-lo a l’aula un temps.

Quin matí més divertit poder veure els animals i l’hort ha estat una nova experiència pels petits.